Diumenge al matí, una bona caminada en un dels dies més calorosos de l'any, una circular de 14 km i amb quasi 800 m de desnivell per la Serra de Catllaràs.
Durant la major part del recorregut vam tenir la protecció de l'ombra dins els boscos que vam travessar i d'una font a mig camí, en el Pla de l'Ermità. Vam sortir des del Santuari de Falgars i en el mirador de la Roca de la Lluna es podia contemplar el Pedraforca amb una visibilitat una mica encalitjada. Més llocs per on vam passar: el Joc de la Pilota, Roc del Joc i el pla Gespador.
I les fotos! Allà van!
diumenge, 26 de juny del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
Les Bulloses, el Carlit, la Vall de Toses...
Em conviden i no dubto gaire en dir que sí, que m'apunto, vaig amb gent muntanyeca que no coneixia encara, anem a passar el cap de setmana a la muntanya! Sortida improvitzada i preparada en 3 dies. I sortida genial!!!
Últims dies de primavera i torno a les Bulloses, aquesta vegada l'objectiu és pujar al Carlit!
Ens instal·lem a Sallagosa i sopem mentre anem parlant de l'excursió i concretem l'hora de sortida cap al Carlit. A les 5:30 h em sona el despertador, sóc la primera que fa soroll, m'agrada tenir el temps de fer el café i prendre-me'l gaudint de la tranquilitat de començar bé el dia.
Arribem a l'Estany de la Bullosa en cotxe i comencem a caminar direcció al Carlit, la pujada és força suau, i l'entorn és maco, molt maco, el camí està molt ben marcat.
Anem seguint les fites i els senyals, vorejant els llacs i mirant el perfil d'aquestes muntanyes del Pirineu Oriental i no triga a arribar el moment en què es veu el cim del Carlit, sembla a tocar, però queden més de dues hores de caminar... Passem per geleres i el pendent canvia totalment, l'últim tram fa força pujada en pocs metres i cal anar agafant-se bé a les pedres i vigilar on es posen els peus.
No fa ni un any que em moc per l'alta muntanya, i sempre he tingut la sort de comptar amb la gran paciència dels companys muntanyencs que m'esperen, m'ensenyen i m'ajuden. En aquesta pujada al Carlit ha estat sobretot el Guillem qui m'ha ajudat amb les seves indicacions i paraules d'ànim, no ho hagués aconseguit sinó, i mireu! A dalt del Carlit! (Aquestes fotos són del Guillem i de l'Eva, gràcies muntanyencs!)
El dia següent el prenem de relax, hi ha mercat al poble i venen un formatge boníssim, unes melmelades caseres amb combinacions increibles: de pinya i coco; de pruna, maduixa i gerd i una de ceba també me'n compro.
Ja de tornada, aprofitem que fa un dia assoleiat i decidim fer una passejada pels prats de la Vall de Toses, entre vaques i cavalls i ginesta...
I ja, de tornada a casa, més records, més emocions i més sensacions en el meu haver ja per sempre. I el xoriço de León, la xocolata negre, la moixama de Cartagena, les anxoves de l'Escala, el vi del Somontano, les cireres de Martorelles, el pa sense gluten, etc.
I com diu l'Eva: "Amor, salut i peles!!!!! (la muntanya sempre hi és)"
Últims dies de primavera i torno a les Bulloses, aquesta vegada l'objectiu és pujar al Carlit!
Ens instal·lem a Sallagosa i sopem mentre anem parlant de l'excursió i concretem l'hora de sortida cap al Carlit. A les 5:30 h em sona el despertador, sóc la primera que fa soroll, m'agrada tenir el temps de fer el café i prendre-me'l gaudint de la tranquilitat de començar bé el dia.
Arribem a l'Estany de la Bullosa en cotxe i comencem a caminar direcció al Carlit, la pujada és força suau, i l'entorn és maco, molt maco, el camí està molt ben marcat.
Anem seguint les fites i els senyals, vorejant els llacs i mirant el perfil d'aquestes muntanyes del Pirineu Oriental i no triga a arribar el moment en què es veu el cim del Carlit, sembla a tocar, però queden més de dues hores de caminar... Passem per geleres i el pendent canvia totalment, l'últim tram fa força pujada en pocs metres i cal anar agafant-se bé a les pedres i vigilar on es posen els peus.
No fa ni un any que em moc per l'alta muntanya, i sempre he tingut la sort de comptar amb la gran paciència dels companys muntanyencs que m'esperen, m'ensenyen i m'ajuden. En aquesta pujada al Carlit ha estat sobretot el Guillem qui m'ha ajudat amb les seves indicacions i paraules d'ànim, no ho hagués aconseguit sinó, i mireu! A dalt del Carlit! (Aquestes fotos són del Guillem i de l'Eva, gràcies muntanyencs!)
El dia següent el prenem de relax, hi ha mercat al poble i venen un formatge boníssim, unes melmelades caseres amb combinacions increibles: de pinya i coco; de pruna, maduixa i gerd i una de ceba també me'n compro.
 |
| La María, l'Eva, l'Edu i el Guillem! i jo a la dreta del tot... |
Ja de tornada, aprofitem que fa un dia assoleiat i decidim fer una passejada pels prats de la Vall de Toses, entre vaques i cavalls i ginesta...
I ja, de tornada a casa, més records, més emocions i més sensacions en el meu haver ja per sempre. I el xoriço de León, la xocolata negre, la moixama de Cartagena, les anxoves de l'Escala, el vi del Somontano, les cireres de Martorelles, el pa sense gluten, etc.
I com diu l'Eva: "Amor, salut i peles!!!!! (la muntanya sempre hi és)"
dijous, 16 de juny del 2011
diumenge, 5 de juny del 2011
Després de la pluja, un passeig pels boscos del Montnegre
6:00 h - Tota la nit que plovia i anul·lem la sortida matinal que pensàvem fer per escampar la boira una estona, mitja volta i a dormir de nou.
11:14 h - Sona el telèfon, eren l'Anna i el Genís, que ja no plou, que passen a buscar-me amb el Pòquer en un moment, i ja em tens preparant-me ràpidament i cap a on sigui!
Destí diferent al planejat, anirem al Turó Gros, punt més alt del Montnegre amb 773 m d'altitud. Allà hi ha una torre de guaita i pugem. Fa impressió, sembla que es mou a cada esgraó que pujo, sort que des de dalt es poden gaudir d'unes vistes impossibles de veure des de baix.
Passegem pels camins que recorren pel Montnegre, entre boscos i més boscos, tranquil·lament, xerrant i fent fotos. El Genís i l'Anna van trobant bolets, però cap que es pugui menjar, així que els tornem a deixar allà on són. El terra està tou i és molt agradable trepitjar per aquesta muntanya i les olors del bosc ja són fantàstiques de per sí, però desprès de la pluja encara són més intenses i les aprofitem a gust.
Pugem?
L'estructura tremolava, que sí que tremolava...
La verdor i la humitat és característic pel Montnegre.
Hi ha qui, sense dubte, deixa petjada!
OOOHHH!!!
Després d'un parell d'hores de caminar, acabem a Arenys de Munt... ups! no! a Sant Iscle de Vallalta, en una terrassa d'un bar, canya i malaguenya, i... un tallat.
Fantàstic!!!
11:14 h - Sona el telèfon, eren l'Anna i el Genís, que ja no plou, que passen a buscar-me amb el Pòquer en un moment, i ja em tens preparant-me ràpidament i cap a on sigui!
Destí diferent al planejat, anirem al Turó Gros, punt més alt del Montnegre amb 773 m d'altitud. Allà hi ha una torre de guaita i pugem. Fa impressió, sembla que es mou a cada esgraó que pujo, sort que des de dalt es poden gaudir d'unes vistes impossibles de veure des de baix.
Passegem pels camins que recorren pel Montnegre, entre boscos i més boscos, tranquil·lament, xerrant i fent fotos. El Genís i l'Anna van trobant bolets, però cap que es pugui menjar, així que els tornem a deixar allà on són. El terra està tou i és molt agradable trepitjar per aquesta muntanya i les olors del bosc ja són fantàstiques de per sí, però desprès de la pluja encara són més intenses i les aprofitem a gust.
Després d'un parell d'hores de caminar, acabem a Arenys de Munt... ups! no! a Sant Iscle de Vallalta, en una terrassa d'un bar, canya i malaguenya, i... un tallat.
Fantàstic!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag... -
Corria per allà el 31 d'agost de 2013, que l'Edu i jo vam fer cap cap al Puigllançada des de Castellar de n'Hug , una ruta comp... -
Tot va començar amb una conversa sobre Muntanyes (què raru...) que va derivar, no sabria dir com, aquest destí és ben curiós, en proposta pe... -
Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013 (per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al ...