Les Bulloses, el Carlit, la Vall de Toses...

Em conviden i no dubto gaire en dir que sí, que m'apunto, vaig amb gent muntanyeca que no coneixia encara, anem a passar el cap de setmana a la muntanya! Sortida improvitzada i preparada en 3 dies. I sortida genial!!!

Últims dies de primavera i torno a les Bulloses, aquesta vegada l'objectiu és pujar al Carlit!

Ens instal·lem a Sallagosa i sopem mentre anem parlant de l'excursió i concretem l'hora de sortida cap al Carlit. A les 5:30 h em sona el despertador, sóc la primera que fa soroll, m'agrada tenir el temps de fer el café i prendre-me'l gaudint de la tranquilitat de començar bé el dia.

Arribem a l'Estany de la Bullosa en cotxe i comencem a caminar direcció al Carlit, la pujada és força suau, i l'entorn és maco, molt maco, el camí està molt ben marcat.

Anem seguint les fites i els senyals, vorejant els llacs i mirant el perfil d'aquestes muntanyes del Pirineu Oriental i no triga a arribar el moment en què es veu el cim del Carlit, sembla a tocar, però queden més de dues hores de caminar... Passem per geleres i el pendent canvia totalment, l'últim tram fa força pujada en pocs metres i cal anar agafant-se bé a les pedres i vigilar on es posen els peus.

No fa ni un any que em moc per l'alta muntanya, i sempre he tingut la sort de comptar amb la gran paciència dels companys muntanyencs que m'esperen, m'ensenyen i m'ajuden. En aquesta pujada al Carlit ha estat sobretot el Guillem qui m'ha ajudat amb les seves indicacions i paraules d'ànim, no ho hagués aconseguit sinó, i mireu! A dalt del Carlit! (Aquestes fotos són del Guillem i de l'Eva, gràcies muntanyencs!)

   

El dia següent el prenem de relax, hi ha mercat al poble i venen un formatge boníssim, unes melmelades caseres amb combinacions increibles: de pinya i coco; de pruna, maduixa i gerd i una de ceba també me'n compro.

La María, l'Eva, l'Edu i el Guillem! i jo a la dreta del tot...

Ja de tornada, aprofitem que fa un dia assoleiat i decidim fer una passejada pels prats de la Vall de Toses, entre vaques i cavalls i ginesta...

I ja, de tornada a casa, més records, més emocions i més sensacions en el meu haver ja per sempre. I el xoriço de León, la xocolata negre, la moixama de Cartagena, les anxoves de l'Escala, el vi del Somontano, les cireres de Martorelles, el pa sense gluten, etc.

I com diu l'Eva: "Amor, salut i peles!!!!! (la muntanya sempre hi és)"

Lac des Bouillouses

O Estany de la Bullosa, com s'anomena en català, era el lloc escollit per anar-hi. La intenció era fer raquetes, però vam canviar d'opinió i no vam llogar un parell que ens faltava, així que anem sense. Cotxe aparcat, bastons nous a les mans, ens posem a caminar des del Pla dels Avellans fins al refugi.

Pel camí ens trobem molts "bonjours" i educadament contestem "bonjour!..... bonjour!"

Foto cedida per la Isabel

A l'arribar al "refu", una cerveseta  i una mica de menjar i comencem a vorejar el llac, però no gaire... neu fins els genolls i "novatas" que som, la decisió: anar tornant i admirar les vistes amb tranquil·litat.

Ens avisen, és perillós i, a més, està prohibit aventurar-se per sobre del llac quan està gelat. La veritat que és una temptació que no se m’acudiria... encara.

Doncs això: un dia amb força sol, de trepitjar neu, de bona companyia, de tranquil·litat i de bones vistes.

Què més es pot demanar!?

No! No m’ho digueu! Ja sé que de més coses sí que es poden demanar! (un tresmil?) Però ningú no aconseguirà que deixi de pensar que ha estat una sortida fantàstica!

Webcam de les Bouillouses