Castell de Sant Miquel

Una mica més del meu skyline, el Castell de Sant Miquel, i a banda d'esmentar que teníem un toro voltant per allà la vora i que el van capturar al dia següent i que es va tornar a escapar :D pocs dies desprès, només dir que què a prop està aquest Castell, quina bona passejada i què entretinguda!!!

 

I així és com el veig cada dia, just a sobre del punt més alt de l'horitzó cap a l'est d'on sóc: 

Denúncia, avís, prec, crida... prendre consciència pels turons de Martorelles

Fa més d'un any que mon fill va avisar l'Ajuntament de Martorelles amb proves gràfiques semblants a les que us posaré a continuació, en més d'una ocasió s'ha apropat i ha parlat amb la tècnica de Medi Ambient i li ha comunicat com està aquest turó que pertany al terme municipal de Martorelles a una banda del camí, a l'altra banda pertany a Sant Fost de Campsentelles.

Sempre hi haurà gent amb poca consciència, amb poca bona educació, que no respecta l'entorn, un entorn que no només és seu, potser sí que a casa seva són curosos, però quan en surten deuen pensar que la Terra no és seva i tant els fot! Sempre hi haurà gent així que va per les muntanyes, com també hi ha gent que s'emporta les seves deixalles, inclús sóc testimoni en un munt de sortides de gent muntanyenca que va recollint els "regalets" que els "cauen" als altres, sobretot un company que ruta rere ruta els fica en una bossa i els baixa fins al contenidor del poble més proper que trobem a la tornada.

Però tornem a aquest cas de Martorelles, fa més d'un any que estan avisats, i diuen que han enviat una brigada i tot... Res més lluny de la realitat. La passejada d'avui, a banda de gaudir, era per mostrar-me l'espècie de cau que "algú" es va muntar amb fustes, matalàs inclòs, en un bosc de pi pinyoner i ara mateix hi ha un munt de plàstics, envasos, teles, papers, ferros... i on s'aprecia perfectament les restes d'un foc just a sota de la copa dels pins. S'intueix que el lloc és revisitat per tornar-hi a fer trobades totalment inconscients i inadequades a l'entorn, i la merda es va escampant i va baixant muntanya avall.

No entenc la gent poc responsable, però menys entenc la gent poc responsable que ocupa llocs de tècnics de medi ambient d'una administració pública que el primer que fan quan un ciutadà compromès els va a avisar d'un fet semblant és dir alguna cosa com "però això és Sant Fost, no pertany a Martorelles". Hi ha un altre camí no gaire lluny, una mica més avall del "cau" i no seria difícil que una brigada netegés aquest espai, és un camí per on pot arribar un vehicle on hi càpiga tot.

Les proves gràfiques:

Som sortuts de tenir a la vora aquest entorn, i de debò, tenir cura NO és difícil!!! El bosc és una delícia per caminar i en la passejada hi ha unes vistes impressionants del Vallès i, per estrany que pugui semblar per l'època, van collir camagrocs per dinar!

Primera caminada del 13 sortint des de Martorelles

Dia de la nit de Reis! Què millor que caminar amb la Maria, la meva fillola, i tota la seva família! La Montse, el Jose i el Josep, i els seu cosins, l'Andrea i l'Arnau.

Objectiu: caminar des de casa seva fins a veure el mar! Cantant cançons infantils, xerrant, fent alguna que altra foto, jugant a "caçar" i escapar-se de ser "caçat"... i al "veo veo" fins anar i tornar del Turó d'en Galzeran, una mica més de 10 km vam fer!

Al final del carrer comença el caminet...

La Maria! Mita-la ella pels boscos de Martorelles!!!

Entre vinyes i ...

... galls. L'està mirant, ella a ell i ell a ella!

Aquí l'Arnau i el Josep l'han "caçada" a la Maria després de córrer darrera d'ella una estoneta.

I el Mar! Per fi el veiem com quasi es confon amb el cel, com bé va apreciar l'Andrea.

La torre de guaita que hi ha al Turó d'en Galzeran, i la papallona aquesta de la dreta de la torre no la vaig veure fins que no vaig mirar les fotos, tota ella vermella i voladora.

 Va donar molt de joc la lupa!

El sol baix de l'hivern, que ben d'hora es posa encara, fa que es dibuixin a terra ombres allargassades ja a la tornada i la Maria que s'hi fixa i em diu "quins peus més grans que tenim!"

Però no tenim pressa i, ja posats, unes passes més amunt i ens acostem al dolmen de Castellruf.

I ja sí, de tornada a casa, a esperar que es faci l'hora d'anar a dormir després d'haver saludat al reis Mags de l'Orient, que van passar per Martorelles portant la clau màgica que obre totes les cases a les mans!


A mi el regal del dia de Reis ja me l'havien donat: aquest passeig des de Martorelles obre la caixa per omplir de caminades des allà i amb ells. En farem un bon munt!

Hi ha més fotos aquí!

A Castellruf caçant carlets

El turó de Castellruf està a 456 msnm, aquí mateix, a Santa Maria de Martorelles, i aquest avetar el vaig fotografiar de pujada!!! I aquestes sequoies també hi eren allà a la vora.

Un dia senzill: passeig, fills i amiga, bolets, dòlmen i poblat ibèric de Castellruf. De tant senzill, tant genial!!!

Arquitectura prehistòrica

Anem a caminar i escollim una ruta no massa lluny, i a més veurem vestigis humans prehistòrics (i no tant prehistòrics també!), dólmens i pintures rupestres, en muntanyes properes amb el so del circuit de Montmeló de fons. Amb BTTers i fonts, algun que altre caminant i algun que altre QUADter. És el que té viure a prop d'una gran massa urbana.

Vam sumar dues rutes que proposa el Parc de la Serralada del Litoral: la ruta prehistòrica I Can Gol-Céllecs i la ruta prehistòrica II Can Planes-Sant Bartomeu, i vam aconseguir veure-ho quasi tot, ens va faltar un poblat ibèric.

Sortim de la Roca del Vallès i aquest roc no és res, que jo sàpiga, només el primer roc de dimensions importants que vam trobar pel camí.

Aquest sí, aquí tenim el primer dolmen, el dolmen de Can Planes.

Al cap de no gaire, la pedra de l'Escorpí.

I borinots...

 ...i floretes...

Camina que caminaràs, l'Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, dins d'un espai amb tota una tanca pel voltant...

Unes quantes passes més un altre dolmen, el dolmen de Céllecs o, també dit, Cova del Moro.

Continuem, no gaire lluny, un altre roc, el Plat del Molí.

I aquí la Pedra de les Creus, qui les deuria fer aquestes creus????


















També hi ha lletres gravades, aquestes lletres no poden ser prehistòriques, és clar!

I ja dins una urbanització, dins el jardí d'una casa particular, el dolmen de Can Gol I, li falta la pedra que feia de sostre.

Ara tornem enrere, ens falta veure la Roca Foradada.

I ficar-nos dins... no ens vam poder estar!

I també ens faltava la Pedra de les Orenetes, aquesta és la que té les pintures rupestres, diu el senyal informatiu que hi ha 32...

 Figura serpentiforme!

I crec que quasi ho hem vist tot, aquesta no té cap senyal informatiu, no està marcada als mapes, però no em negareu que podria ben bé ser la Roca del Besugu!

De tornada ens desviem cap a la Font de la Mansa, hem parat al principi a la de Sant Bartomeu, i l'aigua molt més bona la de la Mansa! Sense oblidar-nos que la millor que he tastat que ara recordi és la de la Font de Sant Marçal!

I totes les fotos: