dissabte, 12 de novembre del 2011

Astronomia tàctil

Avui, navegant per aquí i per allà, m'ha cridat molt l'atenció un projecte de l'Observatori Astronòmic de Castelltallat que actualment està aturat. I després de fer una entrada sense fotos encara m'ha cridat més l'atenció.

Llegir aquest projecte també m'ha portat molts records de la meva infància, de la meva "Abuelita", un d'ells el dia que em va ensenyar el rellotge que li havien portat per poder saber en quina hora vivia. Un rellotge de polsera especial només perquè li havien tret el vidre, d'aquesta manera ella podia tocar les busques amb molt de compte i això li permetia "veure" l'hora que era en qualsevol moment. D'això fa molt de temps...

Tornant al projecte, aquest consisteix en fer veure a qui no pot, per la seva ceguesa o per les seves greus deficiències visuals, la magnitud de l'Univers, la seva forma, les constel·lacions... a través d'imatges tàctils que crea en Jordi Girben, un originals en relleu que reprodueixen les imatges que ens arriben de l'espai:



Només us vull recomanar que li feu un cop d'ull pensant en aquells que no el poden fer, el cop d'ull. Aquest projecte vol sobreviure i ha engegat una campanya de col·laboració en la qual podem participar. Molt interessant!

dimecres, 9 de novembre del 2011

La Pola i l'avenc de Castellsapera

Sortida vespertina sense fotos! Aquí sí que només compto amb la meva memòria, amb la meva realitat, la qual cosa fa que l'objectivitat desaparegui, del tot, bé... realment n'hi ha poca, d'objectivitat, en aquest bloc, tot és vist a través de la meva percepció de les coses.

Començant pel nom de l'avenc... no hi havia manera de recordar-ho, al final me l'han xivat... El principi, comencem pel principi.

No fa gaire que em van explicar que una colla de muntanyencs es trobaven cada dimecres a Matadepera per anar a fer uns passos muntanyencs per allà. Trencar la setmana d'aquesta manera em va seduir des del primer moment, així que després d'unes setmanes sense tenir els dimecres lliures, per fi va arribar el moment de trencar la setmana.

Em va passar a recollir la Isabel per la UAB, mentre anàvem cap a Terrassa a recollir al Joan, vaig fer el canvi de roba de feina per roba de muntanya, allà, al seient del darrera del cotxe. Puja el Joan i de Terrassa a Matadepera, a veure si no ens perdem... No! No ens vam perdre i vam arribar al punt de trobada on ens esperaven el Jaume i el Joan, no va trigar gaire en arribar el Sergi i la Sílvia amb l'Olga, i  vam sortir cap al pàrquing de l'Alzina del Salari.

Des d'allà, ara sí, caminar cap al Turó de la Pola, il·luminats pels frontals i per la Lluna, que anava acompanyada de Júpiter, fem camí sense saber (com a mínim jo era la que no sabia) què hi havia a un cantó i a l'altre. Vam passar per un lloc que es veu que hi havia un pas amb un desnivell important pel cantó, i jo tan tranquil·la, no ho vaig veure i no em va agafar cap por, m'ho va explicar la Isabel el dia següent.

Encara que de nit, es veia perfectament el perfil de la Mola, i la lluminària de les ciutats que envolten el Parc, es podia percebre les cingleres des de dalt de la Pola, hi vam parar un moment allà. Feia ventet, però va ser un bon moment per tancar els frontals i gaudir de la nit i la muntanya a la llum de la Lluna.

Durant la caminada anàvem parlant de coses quotidianes quasi tota l'estona, també de que l'últim ha d'anar xiulant, així quan el deixem de sentir és que li ha passat alguna cosa... no ens vam creuar amb cap visió d'ulls brillants... vaja, que no vam veure cap bestiola que donés una mica por, però sí vaig sentir algun sorollet no identificable per mi. També hi va haver estones que callàvem, estones un xic màgiques, només se sentia el caminar del grup.

Pel mapa que m'ha passat el Jaume, dedueixo que vam seguir pel GR 5 fins a la Pola, i després ens vam apropar a l'avenc de Castellsapera, que de l'1 de novembre fins al 31 de maig no s'hi pot entrar perquè és un refugi d'hibernació pels ratpenats. Protegida per un arbre, em vaig acostar a l'avenc, a mirar cap abaix fins on arribava la llum del frontal, i es podria apreciar una mica la fondària que té. I tornada cap al pàrquing.

No sé si aconsegueixo que us imagineu la vetllada, jo sí la tinc al cap, massa lletra i cap imatge... I, després d'aquesta primera sortida dimecreres, crec que no serà l'última per poc que pugui. No sé ben bé l'estona que vam caminar, em va saber a poc, encara que al dia següent tocava treballar.

Cerveseta al costat de casa del Joan abans que s'anés a fer el pollastre i a dormir, i fi de festa.

Aquí us poso l'únic document gràfic de la sortida, el mapa que m'ha passat el Jaume (merci des d'aquí!):

El que més han anat mirant els últims 30 dies...