Rasos de Peguera

Un dia de cada dia, escapada de la feina i de la ciutat per calçar-nos les raquetes una estona.

I quatre fotos, a mode de diari personal meu.

Ribera Salada

El 7 de juliol vam voler trepitjar aigua, caminar sobre els còdols de la Ribera Salada, tota l'estona, però enlloc d'anar riu avall, vam fer muntanya amunt i pocs còdols mullats vam trepitjar, el que sí vam fer va ser acabar en el gorg de sota el Pont del Clop, una bona remullada!

I de passada, vam visitar Solsona:

La Foradada del Montsià

WOW

Això va passar el 3 d'agost de 2013: que nem amb la família de la Sheila a veure sortir el sol des de la Foradada del Montsià!

Caminant una mica per Moguer cap al Río Tinto

I això va passar al juliol, a finals de juliol de 2013:

El context i el pretext va ser la trobada poèticoespiritual de Voces del Extremo 2013. Pell de gallina. Oides plenes de paraules perfectament entrellaçades i de cante que denuncien amb la poesia escrita fa més de... 50 anys??? més... més... i tan actual d'altra banda. I també d'ara, poesia amb ironies, girs, bellesa... cada poeta entenia l'espiritualitat amb el seu segell personal. Corprenedor!

Un d'ells és amic meu, el Ferran Aisa, aquí teniu un poema dels que va llegir, una mostra del que escriu, un poema de tants que m'agrada d'ell: 

LA MEVA PÀTRIA ÉS LA LLIBERTAT

La mateixa lluita per aconseguir els cims

basta per omplir un cor d’home. 
Sísif cal imaginar-lo feliç.

Albert Camus,

El mite de Sísif

La puta dels ulls grisos pixava a la cantonada
mentre el trobador trist recobrava la veu
i anunciava la fi dels temps de la por,
temps de capar cervells i altres bestieses.
La gent del poble sortia al carrer
a rebre la llum del alba,
encara hi havia esperança...
-Sacco & Vanzetti no han de morir!
Però diuen que pel matí hi hagué un esclat
de llibertat. Tocaven les campanes espargint
llavor gratuïta perquè demà seria un altre dia.

La meva pàtria és la llibertat i a ella m’acullo
com un ciutadà del món,
amb les seves lleis de solidaritat i recolzament mutu,
mentre em saturo d’Albert Camus
berenant a les roques
i sentint el cant de les sirenes
com si fos Ulisses camí d’Ítaca.
Tal vegada la puta de Lyon es de Marsella o de París,
però Boris Vian s’amaga rere els seus versos àcids,
i a Puig Antich el maten a garrot vil en plena impotència.
Ara em parlen de democràcia...

Ferran Aisa-Pàmpols
(Poema publicat a Calidoscopi, Emboscall, Vic, 2005)

I quatre imatges de la caminada: l'essència.

I més fotos de Moguer clicant aquí.

I més fotos de Voces del Extremo 2013 - Poesía y Espiritualidad clicant aquí.

I, per rematar ja, més fotos de Sevilla, que també vam ser-hi, clicant aquí.

Dos dies caminant per l'Olla de Núria

Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013

(per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al dia de les 3 sortides al mes des de fa... quasi mig any!!! va! nem!)

Amb ganes de muntanya, de dormir en ella, anant-t'hi com hi vaig jo, pas a pas al ritme que em marca el cos i el Joan més a poc a poc del seu ritme i esperant-me de tant en tant (en té de paciència!), carregats amb tenda, sac, màrfegues, fogonet, etc. etc., i etc. etc., fem mitja Olla de Núria, des de Fontalba fins al Pic d'Eina, trepitjant el Puigmal, el Puigmal Petit de Segre, el Puigmal de Segre, dormint al Coll de Finestrelles i, al matí, continuant cap al Pic de Finestrelles i el Pic d'Eina, aquí reculant cap al Coll d'Eina que la meteo sembla que es complica i ens dirigim entre la boira cap a Núria i cap a Fontalba. La pluja ens agafa ja cap al final.

Dues fotos del que més va marcar la sortida:

Dormir al Coll de Finestrelles, arribar allà sense preses, despenjar-te la pesada motxilla i estirar-te a terra sense cap estrès, sense el corre corre que es fa fosc... és com levitar! Recollir i desfer neu per fer el sopar i al matí el cafè amb llet, mirar la posta de sol, i al matí tota la Vall de Núria a sota els nostres peus des de dins la tenda encara, sentir sorolls dels animals, el belar de no sé ben bé quin, una miqueta més amunt direcció al Finestrelles. Per una banda tota la Vall de Núria coberta per la boira, per l'altre un sol i un cel força aclarit de núvols on s'apreciaven els perfils de les muntanyes més llunyanes.

I l'espectre de Brocken que ens sorprèn abans de sopar configurant una ombra llunyana penjada en la boira sobre la Vall de Núria, al nostre nivell, amb una aurèola dels colors de l'Arc de Sant Martí molt difuminats i que segueix les nostres passes, allà, suspesa al mig de la vall mantenint l'alçada i amb sabor a visions de qualsevol crèdul. I només pots veure la teva pròpia.

Un petit vídeo del que ens envoltava abans de sopar:

Bé, i com sempre, sortida genial!!!  A Núria la cerveseta de rigor de sempre que hi passo i ja a la recta final ens vam trobar uns components del R&P, la Mònica i l'Izmet, que havien fet el mateix recorregut però en un dia, a prop de la Fita, i ja cap al final comencen les gotes de pluja a caure, però ja quasi estem al cotxe. Tornem.

Totes les fotos: