(per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al dia de les 3 sortides al mes des de fa... quasi mig any!!! va! nem!)
Amb ganes de muntanya, de dormir en ella, anant-t'hi com hi vaig jo, pas a pas al ritme que em marca el cos i el Joan més a poc a poc del seu ritme i esperant-me de tant en tant (en té de paciència!), carregats amb tenda, sac, màrfegues, fogonet, etc. etc., i etc. etc., fem mitja Olla de Núria, des de Fontalba fins al Pic d'Eina, trepitjant el Puigmal, el Puigmal Petit de Segre, el Puigmal de Segre, dormint al Coll de Finestrelles i, al matí, continuant cap al Pic de Finestrelles i el Pic d'Eina, aquí reculant cap al Coll d'Eina que la meteo sembla que es complica i ens dirigim entre la boira cap a Núria i cap a Fontalba. La pluja ens agafa ja cap al final.
Dues fotos del que més va marcar la sortida:
Dormir al Coll de Finestrelles, arribar allà sense preses, despenjar-te la pesada motxilla i estirar-te a terra sense cap estrès, sense el corre corre que es fa fosc... és com levitar! Recollir i desfer neu per fer el sopar i al matí el cafè amb llet, mirar la posta de sol, i al matí tota la Vall de Núria a sota els nostres peus des de dins la tenda encara, sentir sorolls dels animals, el belar de no sé ben bé quin, una miqueta més amunt direcció al Finestrelles. Per una banda tota la Vall de Núria coberta per la boira, per l'altre un sol i un cel força aclarit de núvols on s'apreciaven els perfils de les muntanyes més llunyanes.
I l'espectre de Brocken que ens sorprèn abans de sopar configurant una ombra llunyana penjada en la boira sobre la Vall de Núria, al nostre nivell, amb una aurèola dels colors de l'Arc de Sant Martí molt difuminats i que segueix les nostres passes, allà, suspesa al mig de la vall mantenint l'alçada i amb sabor a visions de qualsevol crèdul. I només pots veure la teva pròpia.
Un petit vídeo del que ens envoltava abans de sopar:
Bé, i com sempre, sortida genial!!! A Núria la cerveseta de rigor de sempre que hi passo i ja a la recta final ens vam trobar uns components del R&P, la Mònica i l'Izmet, que havien fet el mateix recorregut però en un dia, a prop de la Fita, i ja cap al final comencen les gotes de pluja a caure, però ja quasi estem al cotxe. Tornem.
Totes les fotos:
2 comentaris:
Pensava que us havia fet més mal temps.
Mira que vaig passar fred allà dalt la nit que vam fer per a escalar al Racó Gros!
Ja veus, Sergi, és què el temps em tracta bé a mi! Però, entre el cansament i el fred suau que feia, no vaig tenir nassos d'esperar a veure tota la posta de sol, encara que li faltaven ben bé uns 30º per il·luminar just tota l'altra banda del Món.
Ara mateix busco aquesta entrada teva del Racó Gros... que això d'escalar tard o d'hora ho hauré de tastar.
Publica un comentari a l'entrada