L'última del 12 pel massís del Turbón

Des del pàrquing d'un dels supermercats de Barbastro es perfila a l'horitzó el massís del Turbón de forma totalment identificable, així com el del Cotiella, ara tot ben blanc. Al dia següent hi aniríem cap al Turbón, era la idea i així vam fer.

Vaig trobar que caminava entre l'hivern i la tardor, que l'una no havia marxat del tot i l'altre encara no acaba de ser-hi en la seva plenitud, amb les fotos m'entendreu potser, no gaires hi ha, vaig mirar molt més en directe aquest cop. Seguíem al Joan mentre l'Albert comptabilitzava i feia prediccions de les caigudes de cul, de les meves caigudes de cul!!!

Vam anar molt tranquil·lament pels camins que travessaven els boscos, la major part blancs de les primeres neus, però ja cap al final, el tros de tardor cobria de fulles seques allà on anàvem a posar els peus. Un passeig assoleiat, calmat i juganer, boles de neu i piruetes sobre el gel, i vam tornar d'hora cap a casa i tarda de sofà i òperes al caliu de la llenya.

Sabeu? Jo no ho sabia!!! Resulta ser que diuen que el nom ve de "turbar", i "turbar" també vol dir "embarrancar" i que diuen diuen!!! que en aquesta muntanya va embarrancar l'Arca de Noé!!!

El Congost de Mont-rebei

Doncs sí, per fi, hem anat i l'hem fet, la Isabel i jo ja feia anys que ho parlàvem, però anys! eh! Molt abans d'aquesta venada meva per fer muntanya cada cop més arrelada en el meu cap. I just escollim el cap de setmana de l'onada de calor, però és que podíem comptar amb un cap de setmana llarg i aprofitem per anar amb més temps i així visitar uns amics a Vilanova de Meià, fer el Congost, admirar els estels al Centre d'Observació de l'Univers ...

Les aigües de la Noguera Ribagorçana tenien un cabal molt baix i l'embassament era molt buit. Sortim des de Corçà, des del pàrquing de La Pertusa. Aquest camí d'aproximació és més llarg que el que ve del Pont de Montanyana, la propera potser el farem per aquí i mirarem que el riu estigui més ple per poder admirar el mateix paratge d'una forma diferent, nova.

El lloc és impresionant, tot el camí està excavat a la roca i la verticalitat present en tot moment, vam gaudir de la caminada. La tornada es va fer molt dura per la calor, ja ens havien avisat, sort d'això anàvem ben proveïdes d'aigua, així i tot va pagar la pena. Un objectiu acomplert!!!

El Congost de Mont-rebei compta amb dos camins, el vell i el nou, també hi ha una cova, la Cova Colomera, que aquesta vegada no vam saber trobar, així que hem de tornar!

Aquí divisem per primer cop el camí excavat a la roca.
Isabel! Per fi el trepitjarem!

Part important de les sortides a la muntanya! Dinar, una mica de relax i un banyet a la Noguera Ribagorçana.