dissabte, 17 de setembre del 2011

Sadernes i Sant Aniol d'Aguja i el Salt del Brull i Talaixà i el Salt de la Núvia i...

... al dia següent la volta a l'Estany de Banyoles, tot en companyia de components de RocsAndPics. Un bon cap de setmana!

Vam seguir exactament la ruta que es descriu en la pàgina web de Senderisme i Teca (cliqueu aquí i aprofiteu-la!!!) proposada per Susana, a la qual ens vam apuntar la Loli, el Tomàs, el Toni i jo. Abans de començar a caminar, un bon esmorzar a l'Hostal de Sadernes... la veritat que va ser un cap de setmana de molt bon menjar, a banda del menjar de motxilla, per sopar, un restaurant a Banyoles, molt a prop de la Plaça Major, i per dinar diumenge, ja de tornada cap a casa, barbacoa a Tordera.

Tornem a l'Hostal de Sadernes, allà vam deixar els cotxes, i vam començar a caminar cap a Sant Aniol d'Aguja fins arribar al Salt del Brull, tornar a Sant Aniol i seguir amb la ruta circular cap a Talaixà passant pel Salt de la Núvia.

El Salt del Brull


De tots aquests paratges meravellosos, voldria destacar un dels punts de referència, el Salt de la Núvia on, allà cap el 1862, una núvia de Talaixà  va saltar i es va matar perquè la volien casar amb algú que no desitjava... I ara, les imatges:



Ens vam quedar a dormir a l'Alberg de Banyoles, i va ser la nit va caure una pedregada que semblava que el món es convertiria en un colador! Els companys muntanyencs es veu que es van llevar, però jo vaig fer mitja volta i vaig continuar dormint... tinc un bon dormir jo!

Al matí, quan ens vam llevar, i al veure que el cel estava bastant tapat, vam canviar d'idea, volíem fer alguna ruta a prop de Banyoles, a la Susana li havien parlat de les rutes dels soldats de Salamina, d'entre 4:30 i 5:00 h de durada, i al final, i com el temps no acompanya gaire a endinsar-se per la muntanya, vam fer la volta a l'Estany de Banyoles, just aquest dia es feia la 68a Travessia de l’Estany de Banyoles nedant, i mentre fèiem la volta, anàvem envoltats dels nedadors que tornaven caminant, molts descalços, al punt de sortida.

I les fotos d'aquest Estany, en un dia gris i plujós, però amb la seva màgia de sempre:




dissabte, 10 de setembre del 2011

El Puigmal d'Er, amb 2.909,9 msnm

Sí, vam pujar el Puigmal d'Er seguint una ruta circular que vaig veure a la web de Senderisme i Teca. El Puigmal d'Er és el cim més alt del que s'anomena la Gran Olla que envolta la Vall de Núria.

Em rondava pel cap ja feia unes setmanes... mesos potser, com tantes d'altres sortides, i al final vaig fer aquesta proposta a la web del grup de gent muntanyenca Rocs&Pics, i a banda de la Isabel (companya de muntanya incondicional), es van apuntar 3 més dels components d'aquest grup: l'Àngel, el Toni i la Inés, aquesta a l'últim últim moment.

Dalt del Puigmal d'Er!!!

Un cop vam arribar a Fontalba, vam començar a caminar, ens esperaven 14 km amb un desnivell de més de 1.200 m, i també, un cop ja tornats, resulta que ens esperava una caminada amb molt bona companyia, cosa que no em va estranyar del tot, encara no m'he trobat compartint camí amb cap persona muntanyenca que no ho fos, per sort meva!!! I xerrameca, i riures, i una cervesa molt freda a la Vall de Núria, i gaudir del silenci, i del so del vent, i...

En la pujada al Puigmal d'Er des de Fontalba el desnivell és bastant pronunciat, i per baixar fins a Núria també ens trobem amb el mateix desnivell en pocs metres, però aquesta qüestió no fa tirar enrere i a molta gent se li ha acudit anar-hi també. El Toni portava GPS amb el track gravat, això em va deixar més tranquil·la, però crec que més o menys seguint els caminants i amb la informació que dúiem no haguéssim tingut cap problema tampoc.


Quina filera de cotxes!!! Pujant aquesta pista, la de Queralbs a Fontalba, vam avançar a uns quants ciclistes, em sabia greu per la pols que els fèiem respirar.






Un descans amb el Puigmal al fons, encara faltava la ziga-zaga.



Eps! Quasi hi som muntanyenca!
La poesia i la muntanya, la muntanya i la poesia, sembla una mescla indissoluble.

El GPS no menteix.





Ja comencen a baixar, una cerveseta a la Vall de Núria ens espera.
Aquesta foto sí que és estranya... jo anava al davant!?




En aquesta vall el silenci ensordia, aquesta sensació estranya i agradable de no escoltar res en el moment que et paraves a contemplar, aquest res a mi m'ompla els sentits, però cal continuar caminant, encara que l'encanteri es trenqui per culpa d'un mateix.








El camí de Núria a Fontalba, el recomano, la veritat.

La cabana de Gombrèn, a saber des de quan és allà.



I aquí, a la Fita, tres muntanyenques aprofitant un petit recés per gaudir del moment.





















Ja s'acaba, ens queda ben poc per arribar al pàrquing i tornar cap a casa, una bona sortida la d'avui, i el Puigmal ens ha tractat bé, molt bé.

El que més han anat mirant els últims 30 dies...