Dos intents de pujar a les Agudes pels Castellets, una quasi va ser el 22 de setembre de 2014... l'Edu de guia i jo d'intentona, amb l'últim Castellet no m'hi vaig atrevir i el vam bordejar fins dalt de les Agudes.
I la que sí! La que sí que ho vam fer al cap d'un mes, el 27 d'octubre, amb el Genís i l'Eva que es van apuntar! Aquest cop assegurada, d'aquesta forma la por disminueix i les forces surten sí o sí, no es pot tornar enrere un cop comences amb aquest últim.
Fa dies que tinc pendent escriure unes entrades... ja veieu que no ens podem creure res del tot del que veiem per aquí, aquesta la publico avui, no el dia que consta aquí dalt... Tenia un petit esborrany, i ara ja han passat masses dies per continuar-lo com si res... mireu:
"Veient com es desfà la neu de l'última nevada del Montseny vam caminar des de Collformic fins al Turó del Samon, pel Pla de la Calma, fent el Sui i uns quants turons més.
Vaig tenir sort, els plans que tenia per aquest diumenge es van desfer, i al grup Rocs&Pics, lloc de cibertrobada de gent muntanyenca, van penjar una proposta dissabte a última hora! Propera, assequible per a mi i allà que hi vaig!
Vam fer un dels 100 cims que proposa la FEEC, el Turó del Samon, bona idea aquesta! No la coneixia jo, els companys em van estar explicant que és una manera de promocionar totes les comarques i es conegui bé el territori i no només es facin els cims més coneguts, que també hi són a la llista. Vaig estar tafanejant aquesta llista, i ja n'he fet uns quants sense saber-ho!!!"
Jo, coneixent-me, no ho hauria d'haver deixat tant de temps, ara el discurs canvia. I és que aquest cap de setmana passat ha tornat a nevar!!! Sí, al Montseny! Ara ja sabeu quin dia som??? Bé, aquí unes poques fotos d'aquesta sortida, aquestes dels companys Joan i Juanma:
I aquí van les meves... totes!!! Van passant elles soles...
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matagalls n'és un d'aquests noms, hi ha documentació de l'any 1500 en què aquest cim es deia Autora (ostres! què bonic!), així es coneixia fins que, a principis del segle XVI i de forma popular, es va começar a anomenar Matagalls. Aquests dos noms van arribar a conviure durant un segle.
Però... per què es diu Matagalls???
Pladevall parla de quatre versions: la primera d'arrels celtes, fent una fusió del radicals MA (grandiositat) TA (turó de gran altura) GALL (pedres); la segona descomposant el topònim en MATA (abundància) GALLS (pedres triturades per la neu); la tercera per similitud a matorralls; la quarta és perquè a Portugal és una paraula viva que serveix per anomenar les mates baixes i arrapades dels ginebrons. Pladevall tampoc descartar un orígen popular i molt obvi com pot ser la cacera del gall fer.
Si parlem de Corominas, ell veu una relació amb el "matagallos", planta que en català es diu matapolls.
Jo... per a mi, l'opció que més m'agrada és la d'orígen celta, però crec que la més realista és la de la cacera de galls.
Tots 17 dalt del cim del Matagalls
I abans de dir quelcom sobre l'excursió, un altre apunt que he trobat navegant. Es coneix que aquí dalt, a partir del 1840 (que en va posar la primera en Pare Claret) sempre hi ha hagut la presencia d'una creu, els viladrauencs se n'han encarregat.
Mireu, així va començar el dia, una boira que només deixava intuir el niu que hi ha als plataners de davant de casa.
Aquesta sortida, pujar el Matagalls des de Collformic, estava planejada ja feia dies, i s'havia postposat per diferents motius un parell de vegades, per avui les previsions meteorològiques eren bones. Au! Anem!
Només començar la ruta, trobem aquesta creu, a Collformic, té una inscripció: “Preguem germans per les victimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 i 11 de Janer del any 1874″
Continuem camí amunt, pas a pas, que fa pujada! El Jaume, que fa de guia, porta un refredat a sobre important, tot i això, va controlant (amb el meu ajut) qui ha vingut i qui no dels que s'havien apuntat. Finalment som 17, el mateix número que l'última sortida del grup, també és casualitat!
Les vistes cap a la plana de Vic coberta amb un mar de núvols.
Encara falta més de la meitat del camí, però just passar el Turó Gros ja es veu el perfil del Matagalls.
Amb el meu zoom al màxim, ei! algú porta un jersei vermell!
El Matagalls al fons, ara el camí és més planer, amb les restes de neu cal anar amb una mica de compte, però no suposa cap dificultat per a ningú.
Per aquí, en aquests moments m'anaven explicant que hi ha una cançó típica d'esplai en la qual s'esmenta a Serrallonga i al Matagalls, si la voleu escoltar, mireu aquí:
L'últim tram fins al cim, ja veieu, si voleu anar a l'estiu, necessitareu un bon barret i crema solar, molta crema solar.
Una tiona, la mar de coqueta, sota la vigilància del Pare Claret, va observant tothom qui arriba fins a la Creu del Matagalls.
Des de dalt es pot veure en un dia clar des del mar fins al Pirineu i des del Montsec fins al Canigó, déu n'hi do el que podem veure, però el mar no, avui no toca.
El Guineueta va fer un Sr. Neu que ens espera a mig camí, i allà, al pla de la Barraca descansem una bona estona i es comparteixen galetes, xocolata, xerrameca i riures.
S'ha de començar a pensar en la següent destinació per tal de proposar una altra sortida d'aquí a un mes si fa no fa.
Ja tornem a ser a Collformic, la cervesa o el que es vulgui i ooohhh! C'est fini!
Bona sortida, bona companyia, bona muntanya, què més es pot desitjar???
