Plovia...

...com llàgrimes incontrolades, incontrolables, a poc a poc, sense cessar.

I a mida que anava caient la nit, deixava de caure la pluja...

Gallecs. Camí de la primavera...

... un breu plugim fa intuir l'Arc de Sant Martí.

Granet de sorra passejant per Gallecs

Diumenge passat, entre moltes d'altres iniciatives arran de la Marató de TV3 dedicada al càncer, en aquesta hi vaig ser. La va organitzar el Club d'Activitats de Muntanya de Parets, i en aquest vídeo es veu l'esència de caminar junts, i, a sobre!, per Gallecs!!! i, a sobre!!! per ajudar a investigar aquesta malaltia!!! Junts.

Com canta Manu Chao en la banda sonora "La vida es una tómbola / de noche y de día... / la vida es una tómbola / y arriba y arriba...." i pot tocar a qualsevol.

Avui a Gallecs...

...se'm feia de nit!

Escolteu aquesta, perquè sí, perquè 

Feia dies, feia masses dies que no trepitjava Gallecs. Gallecs avui feia color de tardor, feia olor a terra humida, feia cel d'aquarel·la, feia perfil  Montserrat, i el Montseny, i la Mola, feia moments de sentir només les meves pròpies passes, feia poc soroll a les bicis que m'avançaven, feia so als ocells de la nit, feia terra tou ple de fang i bassals, feia més foscor sota els plataners de la riera, feien companyia els gats sigil·losos que tombaven el cap i em miraven, feia llum la mitja lluna ja cap al final.

Escoltant Gallecs

Cant d'ocells, guitarra, baix, bateria, piano, harmònica i......veu!

"Tots hem caminat a l'ombra del plataners,
hem passejat per la senzillesa dels seus carrers,
hem olorat la vida de pagès...

Perquè Gallecs és un tros de món
on molts de nosaltres ens veiem reflexats
en les seves terres i en els seus prats
i en les seves esperances
i en els seus plors

Nooooo! no! no! no!

No ens resignem a perdre el que som
perquè Gallecs és un tros de món ..."

by Fora d'Hores 
(fragments caçats a l'atzar)

Gallecs em fa nova
entre ressenyes i estudi
i exàmens i feina.

L'àlbum de fotos monogràfic

en constant ampliació

amistat rere soledat rere amistat rere soledat,

mirada rere mirada,

pas rere pas,

passejada rere passejada,

estació rere estació,

any rere anys...:

Roselles de Gallecs

Al capvespre una caminada, aquí a la vora, unes roselles donen el toc de color i ens asseveren que sí, que tenim la primavera una altra volta, aquí, a la vora.

Una mica més de Gallecs

Ja n'he parlat de Gallecs, i encara em queda molt per dir que l'he trepitjat del tot, tenir-lo tant a la vora fa que li dediqui poc temps, bé, més que poc temps el que faig es quasi sempre la mateixa ruta de caminar ràpid i l'he d'explorar una mica més, amb calma.

Aquesta tarda he anat a berenar amb uns amics i es respirava i es veia així Gallecs:

Sense títol

Gallecs...

...era un petit poble amb alcalde, escola, església i carter quan, el 1971, l'Administració franquista va autoritzar l'expropiació de 1.741 hectàrees amb la intenció d'urbanitzar tot el terreny i construir una ciutat dormitori per a unes 130.000 persones. Arrel dels moviments populars que van sorgir es va aconseguir protegir el 50% de la superfície, en la resta es van construir polígons industrials. Gallecs té molta més història i els problemes són constants, sort de l'Associació de veïns de l'Espai Rural de Gallecs que sempre està alerta. Ara no fa gaire s'han parat unes obres innecessàries d'arranjament dels camins, en aquest cas, gràcies a la "crisi".

Situem-lo:

Mostra un mapa més gran

Hi camino sovint, per Gallecs. L'altre dia, al capvespre, es presentava com sempre amb el seu caràcter excepcional, envoltat de zones industrials, carreteres i nuclis de població, convertit però en un oasi de camps que canvien a cada estació, estava ennuvolat i bufava una mica el vent, així i tot, vaig fer unes poques fotos amb el mòbil dels camps, els ametllers i els plataners de la Riera del Caganell.

Santa Maria de Gallecs - s. XII