Genial pujada a la Mola amb cava i tot!!!

Amunt i avall del Turó del Mal Pas!

Trepijar terra i pedres i fulles i alguna herbeta, olorar, mirar, escoltar, quatre fotos... una tarda qualsevol, mentre se'ns pon el sol i ens cau la nit a l'Obac. Fins aquí i tornar.

Què bé que senta!!!

Passeig per l'Obac

Previsions de pluja, un xim-xim a Mollet quan sortíem, i a l'arribar al pàrquing de l'Alzina del Salari no plou, encara que el cel està força tapat. Continuem amb els plans, som 5, bon número, i anem a fer una circular per l'Obac, uns 10 km amb uns 400 m de desnivell positiu. I torna el xim-xim! Només una estona, després els núvols continuen, per allà dalt i per allà baix, el sol, tímid, fa acte de presència un parell de breus moments. Però ja ens va bé, no hi ha vent i el plugim para al cap de poc.

Aquí el grup a la Font de la Pola:

El Quim, la Glòria, el Martí, la Isabel i jo.

I aquí unes poques més, de fotos, del passeig:

Una bona sortida entre classes de com fer anar els bastons, de català, de dites, i que acaba amb una sentada al Parc de Vallparadís escoltant un blues/rock!

Bé, a recordar! Ets amo dels teus silencis i esclau de les teves paraules!!!

La Pola i l'avenc de Castellsapera

Sortida vespertina sense fotos! Aquí sí que només compto amb la meva memòria, amb la meva realitat, la qual cosa fa que l'objectivitat desaparegui, del tot, bé... realment n'hi ha poca, d'objectivitat, en aquest bloc, tot és vist a través de la meva percepció de les coses.

Començant pel nom de l'avenc... no hi havia manera de recordar-ho, al final me l'han xivat... El principi, comencem pel principi.

No fa gaire que em van explicar que una colla de muntanyencs es trobaven cada dimecres a Matadepera per anar a fer uns passos muntanyencs per allà. Trencar la setmana d'aquesta manera em va seduir des del primer moment, així que després d'unes setmanes sense tenir els dimecres lliures, per fi va arribar el moment de trencar la setmana.

Em va passar a recollir la Isabel per la UAB, mentre anàvem cap a Terrassa a recollir al Joan, vaig fer el canvi de roba de feina per roba de muntanya, allà, al seient del darrera del cotxe. Puja el Joan i de Terrassa a Matadepera, a veure si no ens perdem... No! No ens vam perdre i vam arribar al punt de trobada on ens esperaven el Jaume i el Joan, no va trigar gaire en arribar el Sergi i la Sílvia amb l'Olga, i  vam sortir cap al pàrquing de l'Alzina del Salari.

Des d'allà, ara sí, caminar cap al Turó de la Pola, il·luminats pels frontals i per la Lluna, que anava acompanyada de Júpiter, fem camí sense saber (com a mínim jo era la que no sabia) què hi havia a un cantó i a l'altre. Vam passar per un lloc que es veu que hi havia un pas amb un desnivell important pel cantó, i jo tan tranquil·la, no ho vaig veure i no em va agafar cap por, m'ho va explicar la Isabel el dia següent.

Encara que de nit, es veia perfectament el perfil de la Mola, i la lluminària de les ciutats que envolten el Parc, es podia percebre les cingleres des de dalt de la Pola, hi vam parar un moment allà. Feia ventet, però va ser un bon moment per tancar els frontals i gaudir de la nit i la muntanya a la llum de la Lluna.

Durant la caminada anàvem parlant de coses quotidianes quasi tota l'estona, també de que l'últim ha d'anar xiulant, així quan el deixem de sentir és que li ha passat alguna cosa... no ens vam creuar amb cap visió d'ulls brillants... vaja, que no vam veure cap bestiola que donés una mica por, però sí vaig sentir algun sorollet no identificable per mi. També hi va haver estones que callàvem, estones un xic màgiques, només se sentia el caminar del grup.

Pel mapa que m'ha passat el Jaume, dedueixo que vam seguir pel GR 5 fins a la Pola, i després ens vam apropar a l'avenc de Castellsapera, que de l'1 de novembre fins al 31 de maig no s'hi pot entrar perquè és un refugi d'hibernació pels ratpenats. Protegida per un arbre, em vaig acostar a l'avenc, a mirar cap abaix fins on arribava la llum del frontal, i es podria apreciar una mica la fondària que té. I tornada cap al pàrquing.

No sé si aconsegueixo que us imagineu la vetllada, jo sí la tinc al cap, massa lletra i cap imatge... I, després d'aquesta primera sortida dimecreres, crec que no serà l'última per poc que pugui. No sé ben bé l'estona que vam caminar, em va saber a poc, encara que al dia següent tocava treballar.

Cerveseta al costat de casa del Joan abans que s'anés a fer el pollastre i a dormir, i fi de festa.

Aquí us poso l'únic document gràfic de la sortida, el mapa que m'ha passat el Jaume (merci des d'aquí!):

La Mola, nit de Lluna plena, i els Persèids que no es deixen veure...

... per un grup de lletraferits que ha pujat allà dalt, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obach, la nit en què es preveia l'observació més intensa de la pluja de meteors/llàgrimes de Sant Llorenç.

La pujada pel tram final del Camí del Monjos, des de l'última casa d'una urbanització de Matadepera, va començar que encara era de dia, quasi fins arribar dalt de tot. I dalt, sopar i xerrameca i observació del cel, un cel ennuvolat i il·luminat per la llum de la Lluna.

I alguna foto! No podien faltar les fotos!!!