Santuari de la Mare de Déu de Cabrera

Arran d'aquesta sortida, em van explicar una història. Una companya de feina, la Ropi, que té moltes històries per explicar i que m'encanta escoltar, el primer que em va preguntar quan li vaig dir que finalment havíem pujat al Santuari va ser si havíem vist els grillons. Uns grillons que estan penjats des que els va pujar l'avi del seu avi, en Pere Molas, també dit en Pere de la Faja, quan es va poder escapar del Castell de Sant Ferran, a Figueres, gràcies, diuen i conta la història familiar, al coratge que li va donar la seva devoció a la Mare de Déu de Cabrera. Va ser pres amb altres dos homes acusats de donar pa i teulada a un home que fugia de la guerra del Francès (1808-1814). Bé, els que hi ha penjats en aquest moments són una còpia que va fer la família el 1999, el originals estan al museu  de Ripoll. Cada x temps es troben tota la família per anar a dinar, de vegades al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

De la sortida què puc explicar, que hem de tornar per fixar-nos en aquest grillons i fotografiar-los, que hem de tornar perquè les vistes ni hi eren totes (ho podeu veure en el cel de les fotos), que hem de tornar perquè l'excursió es pot fer més llarga ampliant el recorregut. Resulta que portàvem impreses dues rutes, iguals, de l'altra vegada que va ploure tant, que una la vam regalar a uns muntanyencs que no en portaven, i que l'altra la vaig perdre només començar... així que vam fer una espontània, la que va sortir. I va sortir força bé!

Aquí, en aquest punt comencen les escales protegides per baranes.

El Santuari!

  Unes imatges de l'interior, per grans que les faci, no aconsegueixo veure els grillons...

Davant d'aquest balcó vam reposar forces.
Isabel! El detall de la cerveseta va ser genial!!!

Imatges de tardor.

Per la ruta hi ha alguns passos protegits amb baranes, però són força fàcils.

Des de Cantonigrós, a la terrassa del primer restaurant que es troba a la carretera, i portant el zoom al màxim, allà està el Santuari.