50

Sí, aquesta és la número 50, d'entrada. Ara fa 2 anys i 10 dies exactes que la muntanya em va, diríem, venir a buscar.

I em va trobar. Estar per les valls, notar el patiment d'una patejada com cal i arribar a llocs on mai a la vida hagués pensat que podia tenir els meus peus... i la superació. L'aire a la cara, les boires, aquell pas que li dóna emoció a la caminada, els sopars entorn al foc, el cafè amb llet pres amb guants, la fruita que està més saborosa en els moments de descans, les vistes, les estrelles i la lluna, la sortida del sol, els canvis d'impressions sobre l'orientació, el compartir la saviesa (dels qui m'acompanyen, que jo n'estic aprenent) del caminar per aquests terrenys... i molts més moments. El de la tornada, el moment de la tornada, aquell moment és el més dur, el més difícil de portar, quant netejo les botes i les torno a guardar. La incertesa de la propera. És tot això el que he volgut plasmar, aquest bloc va néixer de voler continuar sent-hi allà, de rememorar les passes fetes des que vaig ser empesa amunt i avall. I mira tu per on! 50 i el que em queda! Bé, totes no són de sortides muntanyenques, però i què, quasi totes sí.

M'és difícil escollir una imatge... una sola imatge...

Així que n'escolliré dues, la prova gràfica de l'esperit muntanyenc (a dalt) i una dels moments, una dels tants moments captats (a baix).

Contra l'oblit, col·lecció de records.