Quasi a tocar del cim del Mont Perdut trobem el Llac Gelat, quasi a 3.000 m d'altitud, i cap avall que ens quedava estona per tornar i poc dia.
No sé, últimament no estic gaire inspirada per escriure bé les sensacions, no brollen les paraules, serà la sequera contagiosa??? Us deixo les fotos d'un tros del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, molt sec, però que molt sec! Això sí, els records de les sensacions hi són, i el resum, com sempre, una experiència enriquidora pas a pas, que repetiria! Només us dic això!
diumenge, 19 d’agost del 2012
De Nerín a Goriz i al Llac Gelat
Etiquetes de comentaris:
Goriz,
MUNTANYA,
Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013 (per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al ...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Ighir-n-Taghourt, a 4.008 msnm!!! a la carena dels M'Goun, a l'Atles! celebrant els meus 50 anys. El vam pujar el 23 de juliol de 20...
-
Per Ordesa, l'estiu passat. Foto del Joan Ahir vaig escoltar a l'Horiginal la Laia Noguera com recitava aquest poema, em va ar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada