Ara fa dos dies, el Sol a tocar de la nit del Somontano. En realitat no era tan espectacular. La mirada enquadrada, una perspectiva particular i l'objectiu veuen així la realitat de les flors, els arbres, l'astre Sol, els núvols. Mirada calma. El cercle sempre es completa, tot acaba i tot comença... o tot comença i tot acaba.
2 comentaris:
Aquesta imatge és molt curiosa.
D'entrada diria que sembla una polaroid caducada, tan apreciada pels lomògrafs, que en busquen i fins i tot fabriquen rodets envellits artificialment per descobrir-ne nous efectes.
Si és digital, cosa que em suposo, n'has lograt un efecte molt peculiar.
A mi també em va sobtar el resultat obtingut, sobtar i agradar! Bé, més em va agradar el passeig en solitari entre vinyes, ametllers i camps acabats de llaurar!!!
Lo meu és més fàcil que això que fan els lomògrafs. "Caçar" instants amb el mòbil (efectivament, és digital), que m'ajuda incondicionalment en la cacera espontània, i amb el complement de l'app Instagram i els seus efectes s'aconsegueix aquesta "realitat".
Publica un comentari a l'entrada