Se'm feia una muntanya fer muntanya fins fa, si fa no fa, quasi un any, i mira tu per on! Vaig fent!
L'última sortida, La Mola, un passeig des del Coll d'Estenalles en un dia fred i assolellat fins a Sant Llorenç del Munt.
Ens vam mirar el Montcau, des de baix, i vam seguir camí. Es pot tornar un dia d'aquests ens vam dir...
Pel camí ens trobem una inscripció, el
Joan Maragall estimava les muntanyes.
El paissatge no era tan nítid com haguéssim volgut, però igualment les muntanyes de Montserrat es deixaven veure mica en mica mentre feiem camí.
I aquí, mira! Ja es veu de nou, la Mola, un dels cims que cada dia forma part del meu skyline, el seu perfil m'ajuda a situar-me.
Ja hi som!
I des de dalt es veia això:
Ens estem una estona, fem un beure i una mica de pica pica i el fred que fa ens convenç per anar baixant i seguir amb la descoberta de petits racons que a la pujada no havíem vist.
La sargantana no hi era... el dia que hi tornem potser la trobarem.
I la propera, Sant Joan de l'Erm!?
dissabte, 29 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Què és pot dir del Canigó!!! Un poema de Jacint Verdaguer que es pot llegir i que es pot escoltar amb 125 veus, un cim que té una història...
-
Des del pàrquing d'un dels supermercats de Barbastro es perfila a l'horitzó el massís del Turbón de forma totalment identificable, a...
-
Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013 (per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al ...