dissabte, 30 de juny del 2012

Caminada i llegenda: Sant Pere de Casserres

Cap allà principis del segle XI, diuen... conta la llegenda... que un nadó va parlar amb només 3 dies d'edat, que va predir que moriria al cap de poc, de dies, que va manar que el posessin dalt una burra cega i que allà on l'animal s'aturés que s'aixequés un "temple de veneració" a Sant Pere, que també era el seu nom. I just allà on la pobre burra i cega va caure morta, és on es va edificar el monestir de Sant Pere de Casserres, avui l'hem trobat en obres de conservació.


Aquí trobem un mos de la llegenda, i a més, un company de la feina també m'ha explicat que les restes estan a ca un amic seu, que el Cos Sant es van recuperar finalment sota secret de confessió, i també que es va trobar dins una espècie de proveta una mena de pergamí en què s'explicava la història.

La ruta és fàcil, vam sortir des del Parador de Vich-Sau i passa un bon tros per l'ombra del bosc i, encara que la calor es deixava notar avui, ha estat una caminada molt agradable.







Ja el divisem aquí, el monestir. Sí, una mica borrós, la taca verda és el campanar, però les branques de segon pla perfectes!



I al cap d'una passejada arribem a Sant Pere de Casserres, serà el mateix camí de la burra? No vaig apreciar les petjades...






L'absis principal, amb el nínxol on estava guardada l'arqueta, allà a l'esquerra, darrera l'altar.
Encara perduren restes de les pintures.
I també les bigues de fusta on es penjaven els llums.

La taula de l'altar, una reproducció.
A la cambra del prior es pot veure les marques on hi havia estat la xemeneia, encara que no tinc foto. Si us interessa haureu d'anar.
A la terrassa de la cambra del prior, un parell d'estris contemporanis, propietat (imagino) dels obrers encarregats de la posta a punt.

La Torre del Campanar per dins, ...
... una cúpula sostinguda per quatre petxines.
Això no era dels monjos, no... o sí?
El Claustre, també en obres.
Les tombes antropomorfes de la necròpolis, no hi ha referència per poder comparar en la fotografia, però ja us ho dic jo que gaire alts no eren.


S'apropa el migdia, i en aquesta sala entra gana.
En cada àpat, els cenobites sempre escoltaven llegir.

Sempre.







I ja, tornem, que un beure ben fresc ens espera.

Aquest lloc amb tanta història entre la realitat i la llegenda té un encant especial i màgic, la veritat, he de tornar i portar a ma filla qualsevol dia d'aquests, més documentada i més estudiada la història, i així fer una visita encara més especial.


Totes les fotos?

dijous, 7 de juny del 2012

Escoltant Gallecs


Cant d'ocells, guitarra, baix, bateria, piano, harmònica i......veu!

"Tots hem caminat a l'ombra del plataners,
hem passejat per la senzillesa dels seus carrers,
hem olorat la vida de pagès...

Perquè Gallecs és un tros de món
on molts de nosaltres ens veiem reflexats
en les seves terres i en els seus prats
i en les seves esperances
i en els seus plors

Nooooo! no! no! no!

No ens resignem a perdre el que som
perquè Gallecs és un tros de món ..."

by Fora d'Hores 
(fragments caçats a l'atzar)

Gallecs em fa nova
entre ressenyes i estudi
i exàmens i feina.

L'àlbum de fotos monogràfic
en constant ampliació
amistat rere soledat rere amistat rere soledat,
mirada rere mirada,
pas rere pas,
passejada rere passejada,
estació rere estació,
any rere anys...:

El que més han anat mirant els últims 30 dies...