Davant de casa aquest matí.

Amunt i avall del Turó del Mal Pas!

Trepijar terra i pedres i fulles i alguna herbeta, olorar, mirar, escoltar, quatre fotos... una tarda qualsevol, mentre se'ns pon el sol i ens cau la nit a l'Obac. Fins aquí i tornar.

Què bé que senta!!!

La Marxa dels Castells de la Segarra!!!

Tot va començar en el Sant Tiveri, dinar de Nadal del CAM, en què la Marga em va parlar d'aquesta Marxa, em va animar a fer-la, que tota aquella zona és molt plana, que no hi ha gaire desnivell (1.200 acumulats), encara que són uns quants kilòmetres (54 per a ser més exactes)...  Jo la podia imaginar com si fes 10 o 12 voltes seguides de les que faig a Gallecs els dies de cada dia. Les inscripcions s'obrien el primer dia del 2013 i no vaig trigar gaire a inscriure'm. Em va tocar el dorsal 299.

Tres mesos més tard us puc comunicar que sóc resistent! La foto de l'arribada amb els companys:

Quins companys! Les meves més sinceres felicitacions a tots i cadascun d'ells i elles! A ells els vam perdre de vista molt ràpid, i nosaltres quatre, l'Alexandra, la Marga, l'Alba i jo, vam fer la Marxa juntes en 11 hores.

La foto de grup de la sortida, al voltant de les 7 del matí. L'abans del desprès:

Se sortia de Cervera, i el que teniem pel davant:

"L'itinerari escollit té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1200 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit. És a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l'Aranyó, Montcortès, Castellnou d'Oluges entre altres."

El principi de la Marxa. Aquesta fotografia moguda em recorda a Monnet... paisatge de la Segarra acolorit per totes elles, les 2.700 persones inscrites.

Les CAMinadores, companyes estupendes!

A l'horitzó, l'Aranyó, el primer del castells de la Segarra del recorregut.

Ens sobrevolaven uns paramotors que anaven filmant la prova. Podeu veure el muntatge si cliqueu aquí.

Just passat el primer control arribem a l'Aranyó i al primer avituallament.

Magnífic el paisatge!

 El següent castell, el de les Pallargues! Només falten 35 km!

A l'entrada a Florejachs, ens desitgen "Bona cursa!!"

Continuem la caminada, en dirigim cap a Guissona, allà ens espera brou de la iaia, un entrepà de botifarra, fruita trossejada i pastes, i vi, aigua, sucs i refrescos, te, cafè i, fins i tot, licors!

Ens faltava mitja hora per arribar en la foto de dalt, prova quasi superada! Vam entrar a Cervera amb un esperit de guerreres refermant el pas, i a l'última recta els companys ens esperaven, ens van aplaudir i felicitar, i vam fer aquells metres corrent i tot. La satisfacció era gran, l'orgull enorme, les cames anaven soles, no sé ben bé com arribaven les ordres del cervell a les cames, però encara funcionaven.

I l'Eva i la Marta em van venir a buscar, em feia molta il·lusió pensar que hi serien allà al final de la prova esperant-me i hi pensava de tant en tant, i això també anima a continuar, encara que en cap moment vaig pensar en parar, realment sóc més resistent del que em creia durant un parell o tres de setmanes abans.

Eps! Diploma i tot!!! :D

Mireu, ha passat una setmana i dos dies, i em dol netejar la pols de la Segarra de les sabatilles... me les poso sense espolsar-les... tard o d'hora ho hauré de fer, les hauré de netejar. Però em resisteixo a "fer dissabte" encara...

Demà mateix comença la primavera, espero omplir-la amb passejos, caminades, entrenaments, aquí a la vora per La Mola, el Montseny, la Serralada de Marina, Gallecs... o cap als Pirineus... francesos, d'Osca, catalans... qui vulgui ja ho sap! I a l'estiu ja es veurà.

OOOOUEPS! Totes les fotos, aquí!

Passeig per l'Obac

Previsions de pluja, un xim-xim a Mollet quan sortíem, i a l'arribar al pàrquing de l'Alzina del Salari no plou, encara que el cel està força tapat. Continuem amb els plans, som 5, bon número, i anem a fer una circular per l'Obac, uns 10 km amb uns 400 m de desnivell positiu. I torna el xim-xim! Només una estona, després els núvols continuen, per allà dalt i per allà baix, el sol, tímid, fa acte de presència un parell de breus moments. Però ja ens va bé, no hi ha vent i el plugim para al cap de poc.

Aquí el grup a la Font de la Pola:

El Quim, la Glòria, el Martí, la Isabel i jo.

I aquí unes poques més, de fotos, del passeig:

Una bona sortida entre classes de com fer anar els bastons, de català, de dites, i que acaba amb una sentada al Parc de Vallparadís escoltant un blues/rock!

Bé, a recordar! Ets amo dels teus silencis i esclau de les teves paraules!!!

Plovia...

...com llàgrimes incontrolades, incontrolables, a poc a poc, sense cessar.

I a mida que anava caient la nit, deixava de caure la pluja...