El Turó de l'Home i les Agudes

El Turó de l'Home també forma part del meu skyline, hi havia de tornar, ja feia temps que ho deia, hi havia pujat fa molts anys, però el camí l'havia fet pràcticament tot en cotxe, només la pujada final va ser caminant. En aquell temps l'observatori meteorològic era poc més que una cabana en la que et podien fer un café amb llet, l'altre dia vaig veure una gran edificació... També en aquell temps, en el Puig Sesolles hi havia una base militar de transmissions que encara estava operativa i per les nits es podia veure des de molts punts del Vallès com estava iluminat tot el seu voltant, alguna nit d'estiu havia enredat a algú dient que era un OVNI, tenia ben bé la forma! I veia com es feien els incréduls però que no paraven de mirar cap aquella direcció amb un aire encuriosit.

Al final sempre acabàvem rient tots després de dir el que era.

Va ser fàcil enredar a la Isabel i ens vam dirigir cap a Santa Fe, al pàrquing de la Font de Passavets i vam començar a pujar cap amunt, el camí és fàcil de seguir, està molt ben indicat, però, com no!, ens vam despistar i vam seguir rectes en un moment que haviem de girar cap a l'esquerra. Va valer la pena, vam arribar al cap de poc a la riera de Passavets, un racó molt maco, i vam recular la mica que ens havíem desviat. El camí fa eses fins pràcticament a dalt del Turó i allà vam fer una pausa per menjar i beure mirant les Agudes. No teníem pensat anar-hi, però estava quasi a tocar, teníem temps i ens estaven cridant. Bona elecció! va ser molt més gratificant que el Turó aquest troç de camí.

La baixada la vam fer passant per la font de Briançó, i a partir d'aquesta font s'han de seguir unes marques vermelles que travessen una fageda per la qual dóna gust caminar i escoltar els soroll de les fulles al teu pas.

I m'he quedat amb ganes de tornar, però fent una altra ruta, una ruta que passa pels Castellets.

Sense títol

L'ISARD!!!

Les instantànies del Rupicabra pyrenaica, nom científic de l'Isard d'acord amb la nomenclatura binomial que va aportar Carolus Linnaeus a la biologia l'any 1753, sistema de classificació de les espècies que encara ara s'utilitza.

La veritat que crec que és un isard per les comparacions amb altres documents gràfics trobats per internet, ja que segons el muntanyenc que el va tenir més a prop, el va veure molt gran per ser un isard...

Jo, com a bona "neu, neu tirant que ara vinc!", no el vaig veure... només de lluny, de molt lluny.

Fotos fetes pel Joan, el "caçador"

Trepitjant el Comabona

Deien que diumenge no plouria, així que la Isabel, el Joan i jo al final anem a la muntanya! No va ploure, però els núvols cobrien bona part del cel, sinó hauríem pogut contemplar les vistes que ens expliquen a la ressenya de la ruta que vam seguir. Mentre anàvem pujant la pista amb el cotxe el Joan divisa dos puntets que volaven pel cel: un parell de globus. Ràpidament "Isabel! Para! Para el cotxe!" i surto corrents amb la càmera a punt.

Vam arribar a l'aparcament de Prat d'Aguiló i allà vam començar la caminada, una ruta circular que passa pel Pas dels Gosolans, per allà passaven els segadors que eren contractats com a temporers a la Cerdanya i que venien de Gósol. Seguim caminant amunt, jo esbufegant com sempre i aprofitant a fer parades fotogràfiques per recuperar-me (quanta paciència tenen amb mi!), i arribem al Comabona. Pel camí alguna relliscada pel gel, però poc important.

Al tornar cap al Refugi, el Pas de Tancalaporta, el Coll de Bou, amb una parada per menjar una mica i tastar una mica de vi, forces recuperades i torrent i barranc de les Toselletes. Divisem el refugi i seguim cap allà. La Isabel es topa crec que amb un isard, jo el puc veure de lluny i cap foto, no va haver-hi manera de "caçar-lo".

Com és habitual, faig moltes... massa fotos i tot, ara, aquesta... no sé... que m'agrada.

La resta, millor una presentació de diapositives:

Amb el Google Earth es veu així la ruta del GPS, és la primera vegada que ho veig!

Resum, que la propera serà aviat!

Pels voltants de Campelles

Sortida molt especial en companyia del Genís, bon coneixedor de la zona, i del Pòquer, que ens segueix sense discutir...

Des de Ribes de Freser anem fins a l'àrea del Refugi de Pla de Prats i esmorzem allà, pràcticament sols, seguim la pista en cotxe fins el Refugi la Covil i, preparats per caminar una estona, comencem a pujar cap a la Covil, a 2001 msnm, mentre anem pujant anem veien el Taga, el Puigmal, el Pedraforca, i molts d'altres que encara no sé identificar. Hi ha rastre de cavalls i de vaques, però no en veiem cap pel camí, adalt el prats comencen tot just ara a florir una mica. Baixem fins el Coll de Coma Ermada i ens tirem en el prat una estona, bevem granissat de llimona fet a casa, boníssim! i mengem una mica de xocolata i galetes de cereals, i relax! El Pòquer ens va seguint sense cap problema, i aprofita per estirar-se a terra i descansar en qualsevol moment que parem a fer una foto o a mirar els perfils de les muntanyes, el Genís fa més la cabra que jo i puja i baixa per les pendents, així que el Pòquer està més estones a prop meu que d'ell, deu pensar "aquesta em farà caminar menys..." Tornem travessant els boscos cap el Refugi la Covil, la curiositat em fa fer-hi una ullada per dins i el Genís em comenta que l'últim cop que va estar hi havia una destral... avui no hi és, algú la fet desaparèixer... com som la gent!!! Cotxe fins el Pla de Prats de nou, allà ens entaulem i fem un dinar típic d'excursió: truita de patates, carn arrebossada i pa amb tomàquet, i al Pòquer li "cauen" un parell de trossos de carn... mmm! Fem una caminada pels voltants i tornem a casa amb les energies ben renovades.

El Pòquer! Quina llengua!!!

L'objectiu de la sortida no el puc revelar... és un secret i ho he promès, però no deixava de mirar el terra... ni quan baixàvem en el cotxe no podia deixar de mirar el terra, buscant, sempre buscant amb la mirada...