Genial pujada a la Mola amb cava i tot!!!

#9n

13 hores i pico pendent d'aquesta caixa, d'aquests sobres, del que hi ha a dins escrit, de la gent que els ha ficat, desprès de fer-hi creuetes. Sí, així 13 hores i pico. He vist plors d'emoció. He vist somriures. He sentit sospirs de "per fi". He vist com es feien foto al votar. M'han demanat que els hi fes. Sí. Sí. Així 13 hores i pico.

V //*//

Fem història cada dia,
però hi ha dies que és fa més gran,
com avui que ocupa dos carrers de Barcelona.

Teufelsberg. La Muntanya del Diable. Sostre de Berlín.

Fora d'aquí! Ens deien els rètols de la tanca que envolta el cim d'aquesta muntanya artificial de 120 msnm. Quina barra!!!!!!!!!!! Un negoci il·legal de grafiteros és el que hi ha!!!

Però hi vam pujar fins on vam poder perquè han organitzat visites guiades i si no pagues no entres, però resulta que el propietari de la muntanya és David Lynch, que la va comprar per fer un centre de meditació (!!!???), però l'ajuntament de Berlín sembla que finalment no li va donar els permisos pertinents. La té una mica abandonada.

Aquesta Teufelsberg té història, el que més em fascina saber és que es va construir apilant les runes de després d'aquestes guerres perdudes del segle passat... Aquí expliquen alguna coseta més: clica. I més: torna a clicar.

Al cim, les restes d'una estació de comunicacions de la Guerra Freda.

Imatges del "negoci" que hi han muntat allà.

La cúpula, em vaig quedar amb les ganes de veure-la més a la vora.

Però vam fer el sostre de Berlín, sí! Jo el compto!

















I Berlín és molt més que aquest turó. És, a més de cultura, museus, Curry 36, cervesa, música, actuacions, mur, història a dojo, migdiades als parcs, caminar i caminar, costat est i costat oest, gent de tot arreu, descoberta, descobertes, gaudiment..., és un "comença l'aventura"! Ja fa quasi un any que anem fent això del Carpe Diem cada dia, eh? Edu??? Demà el fa l'any!!!

Guaiteu les fotos!

Berga i Peguera i Avià i Castellar de n'Hug

I aquesta petita ruta (en cotxe) just va començar el passat dia de la Mona, i en només unes imatges, el que es pot fer els dies mig plujosos fora de casa:

Fotografiar núvols a Castellar de n'Hug.

Arribar-s'hi fins a Avià i entrar a l'església de Santa Maria.

És petita, romànica, té una sola nau, amb volta de canó, amb una espadanya que toca el cel, ben conservada... demaneu la clau al Mas del costat per poder-la visitar per dins.
























A l'altar hi ha una rèplica del frontal d'Avià, l'original el trobarem al MNAC, de fusta i pintura al tremp, hi veiem al mig Maria amb el nen, i a les altres escenes veiem la visita de la seva cosina anunciant, el Reis Mags, que aquí representen les edats de l'home, el naixement de Jesús i la presentació del nen en societat... vaja... el típic frontal d'altar de l'època que es va pintar i encara es conserva.

I continuar i anar a fer un "salt en el temps" cap a l'era del dinosaures.

I mirar, intentar esbrinar quines són les marques de les petjades que ens ha deixat, ara al descobert al Jaciment Paleontològic de Fumanya.

Mireu la paret, amplieu la foto, veieu el forats? Alineats la majoria, són les petjades!

I també arribar a l'antic poble de Peguera, o el que queda.

Mirada cap a la Cresta de Peguera a sota els núvols.

Quina paret el Roc de Peguera! Quina formació natural protectora d'aquest poble, ara abandonat.

I continuem, ara cap a Berga, a Cal Negre, un vermut sota el tendal.

I unes patates al caliu per sopar,  així anava acabant el dia,. I és que fer el sopar mentre llegeixes és... és... ho heu de provar!!! Bon profit!

Pel Cadí

De camí al refugi Prat d'Aguiló el Sol anava baixant, com jo. Ell baixava per a mi i sortia per a l'altra banda del món. Jo només baixava.

El Puigllançada, des de Castellar de n'Hug

Corria per allà el 31 d'agost de 2013, que l'Edu i jo vam fer cap cap al Puigllançada des de Castellar de n'Hug, una ruta compartida amb vaques, bitxos i ocellets, passant per la Tuta. Si fa no fa una ruta com aquesta de l'enllaç.

Et voilà! Dalt del Puigllançada!

Des de la finestra de l'habitació es veu l'objectiu, som-hi!

Primera paradeta, la Font dels Torrents per fer la foto.

I a la Cova de la Tuta

OOOOH! L'AMOUR!!! ;-)

 AAAAAMUNT!!!

El forat de la paella, mita'l!

I un ocellet i un saltamartí i unes vaques!!!

I salut! Ja dalt del cim!

Fa temps, sí, i a més encara em sembla que fa més temps. Des de llavors, des d'aquesta primera sortida muntanyenca amb l'Edu, que n'hem compartit moltes més, tantes que el temps s'allarga per gaudir-lo més. Sort que té una! Tinc moltes entrades pendents de publicar, i poc temps per a posar-me davant l'ordinador!!! Però aniré fent.

Genial el dia!!! Gràcies per la ruta Edu!

Passeig a cavall!!!

Muntanya a cavall també és pot fer, un passeig (curt) amb botifarrada i cap allà que anem.

Muntar un cavall és tota una experiència, has de saber demostrar que el domines, encara que no t'ho creguis... Una estona curta amb un cavall que segurament no tornaràs a veure no és el més m'hagués agradat fer, però és assequible. Ha de ser genial conèixer-lo i que et conegui i reconegui.

Però bé, atenta i amb una mica en tensió a l'hora d'aprendre, que va ser tota l'estona, però contenta d'haver-ho provat. Ho tenim pendent des de les primeres converses i projectes en comú, així que FET!

Quatre fotos, amb l'Edu hi vaig anar, que té més experiència i li encantaria tornar a tenir un cavall... potser algun dia...

L'home que xiuxiuejava als cavalls

 

Ibón Royo

Vam arribar amb la Isabel i el Joan fins a l'Ibón Royo el 14 de juliol passat, ens va ploure tota la tarda anterior. Temps just vam tenir per trobar un bon lloc, plantar la tenda i ficar-nos dins.

Ara repasso les fotos per recordar millor i s'em dibuixa un somriure als llavis i als ulls. No sé què em va passar però anava una mica marejada, i mirava molt atentament el terra a cada pas i allà on clavava els pals mentre avançava. Les pedres, les seves formes, em somreien!!! Formes capritxoses les de la natura... Però no val a badar, potser hauria d'haver fet mitja volta, però quina vall m'hagués perdut!!!

Partint de la  proposta, que era aquesta ruta que veureu si cliqueu, "però sense arribar al Posets/Bardamina i no per aquesta vall" va dir el Joan, el que vam fer va ser des del refugi de Biadós anar cap al Puerto de Chistau per la Vall de Gistau, direcció Veteranos i Gemelos, però la pluja... toooota la tarda plovent i dins la tenda, a última hora de la tarda va parar i vam poder sortir per sopar una mica i estirar les cames, va quedar un vespre macu i un grup d'isards ben petits jugaven a perserguir-se allà quasi a tocar, i vam gaudir d'una posta de sol hipnotitzadora entre els núvols.

Al matí ens llevem, pugem fins a l'Ibón Royo i veiem la Collada Negra de més a la vora, però vam decidir tornar, que al dia següent tocava pencar.

Bona sortida malgrat la pluja. I sense més, unes poques fotos:

Em descuidava!!! L'aigua en la confluència dels torrents de Gistau i de Añes Cruces estava gelada gelada gelada!!! Vaig acabar travessant per la llera amb l'aigua fins els genolls... Baixava transparent i brava!!! :-)