dilluns, 31 de desembre de 2012

Ahir.

El riu Vero, al seu pas per Pozán. Diuen que "totes les aigües es comuniquen" pertot!

dissabte, 29 de desembre de 2012

L'última del 12 pel massís del Turbón

Des del pàrquing d'un dels supermercats de Barbastro es perfila a l'horitzó el massís del Turbón de forma totalment identificable, així com el del Cotiella, ara tot ben blanc. Al dia següent hi aniríem cap al Turbón, era la idea i així vam fer.

Vaig trobar que caminava entre l'hivern i la tardor, que l'una no havia marxat del tot i l'altre encara no acaba de ser-hi en la seva plenitud, amb les fotos m'entendreu potser, no gaires hi ha, vaig mirar molt més en directe aquest cop. Seguíem al Joan mentre l'Albert comptabilitzava i feia prediccions de les caigudes de cul, de les meves caigudes de cul!!!

Vam anar molt tranquil·lament pels camins que travessaven els boscos, la major part blancs de les primeres neus, però ja cap al final, el tros de tardor cobria de fulles seques allà on anàvem a posar els peus. Un passeig assoleiat, calmat i juganer, boles de neu i piruetes sobre el gel, i vam tornar d'hora cap a casa i tarda de sofà i òperes al caliu de la llenya.

Sabeu? Jo no ho sabia!!! Resulta ser que diuen que el nom ve de "turbar", i "turbar" també vol dir "embarrancar" i que diuen diuen!!! que en aquesta muntanya va embarrancar l'Arca de Noé!!!
















dimarts, 18 de desembre de 2012

Granet de sorra passejant per Gallecs

Diumenge passat, entre moltes d'altres iniciatives arran de la Marató de TV3 dedicada al càncer, en aquesta hi vaig ser. La va organitzar el Club d'Activitats de Muntanya de Parets, i en aquest vídeo es veu l'esència de caminar junts, i, a sobre!, per Gallecs!!! i, a sobre!!! per ajudar a investigar aquesta malaltia!!! Junts.



Com canta Manu Chao en la banda sonora "La vida es una tómbola / de noche y de día... / la vida es una tómbola / y arriba y arriba...." i pot tocar a qualsevol.

dijous, 6 de desembre de 2012

Dalt del Pedró dels Quatre Batlles

Com illes en un mar de núvols, suren les muntanyes.




Sense més paraules!!! Una panoràmica (passeu el ratolí per sobre!)


I la resta de les fotos, aquí:

diumenge, 18 de novembre de 2012

dimecres, 14 de novembre de 2012

A Castellruf caçant carlets

El turó de Castellruf està a 456 msnm, aquí mateix, a Santa Maria de Martorelles, i aquest avetar el vaig fotografiar de pujada!!! I aquestes sequoies també hi eren allà a la vora.


Un dia senzill: passeig, fills i amiga, bolets, dòlmen i poblat ibèric de Castellruf. De tant senzill, tant genial!!!




diumenge, 4 de novembre de 2012

Ara plou sense parar...


Ara fa dos dies, el Sol a tocar de la nit del Somontano. En realitat no era tan espectacular. La mirada enquadrada, una perspectiva particular i l'objectiu veuen així la realitat de les flors, els arbres, l'astre Sol, els núvols. Mirada calma. El cercle sempre es completa, tot acaba i tot comença... o tot comença i tot acaba.

dimecres, 31 d’octubre de 2012


Sona una remor del silenci durant hores, l'escolto. Busca la música. Pararà de ploure tard o d'hora. Busca la música i fes que soni.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Avui a Gallecs...

...se'm feia de nit!


Feia dies, feia masses dies que no trepitjava Gallecs. Gallecs avui feia color de tardor, feia olor a terra humida, feia cel d'aquarel·la, feia perfil  Montserrat, i el Montseny, i la Mola, feia moments de sentir només les meves pròpies passes, feia poc soroll a les bicis que m'avançaven, feia so als ocells de la nit, feia terra tou ple de fang i bassals, feia més foscor sota els plataners de la riera, feien companyia els gats sigil·losos que tombaven el cap i em miraven, feia llum la mitja lluna ja cap al final.










dissabte, 15 de setembre de 2012

De l'Almadrava a la Cala Montjoi

Sempre ve de gust fer un camí de ronda al final de l'estiu i fer-se un banyet en alguna de les cales per les quals es passa, i així vam fer, des de l'Almadrava arribant fins a la Cala Montjoi pel GR92, capbussant-nos a la Cala Murtra i fent un  llarg descans a la Cala Montjoi abans de tornar i gaudir de nou del camí que bordeja la mar pujant i baixant de cala en cala.









Curiós el senyal! 




Aquí tenim la Font del Lledó, perquè està ben senyalitzada, sinó, impossible de trobar!

Un racó on estar-s'hi una bona estona, al costat mateix de la Font.

El que més han anat mirant els últims 30 dies...