Ja havia fet el meu primer bateig fa uns anys, amb la meva filla també, aquesta vegada ens acompanya la Marta i la Pilar, per a elles serà la primera vegada, i l'expert que ens endinsa a la tècnica i al mar, el Josep, amic de la infància enamorat del fons del mar, fa unes fotos submarines!!! Com diu ell, els "records des del fons... que porto cap a dalt
". Espectaculars!
Mireu:
A que tinc raó!?
Doncs bé, com us deia, aquesta és la segona vegada de fer una mica de submarinisme, el Josep ens fa una breu classe magistral de recordatori de comunicació sota l'aigua -tot perfecte, ptsé ptsé, se me'n va l'olla, tinc fred, vull pujar, vull baixar...-, de com buidar les ulleres d'aigua allà sota (cada vegada que reia se'm tornaven a omplir!), com fer la descompressió de les oïdes... instruccions que no s'han d'oblidar.
Allà sota, estirada a sobre la sorra, mentre esperava que la Pilar s'anés adaptant i familiaritzant al medi i als aparells de submarinisme, la Isabel em feia riure i em feia adonar dels so que fa quan piques una pedra contra l'altre, m'ensenyava cargolets enganxats a les pedres, i jo mirava pertot, cames dels banyistes, una nena amb ulleres i ens saludem, i el que més, molts i molts més enamorats del fons del mar que tenen cita setmanal a la Mar Menuda. Fins i tot em vaig entretenir fent una fita que va durar ben poc temps amuntegada.
Anem cap el fons, l'aigua clara i peixos, bancs de peixos de moltes mides i colors i que brillaven tal qual ho veus en els documentals de La 2... i les roques cobertes de vida vegetal, de cop i volta te n'adones de l'espectacle que és que estigui ennuvolat i els rajos de sol s'obrin camí i en segons il·luminin tot aquell paratge de sorra, roques i vida marina. Preciós!!! Ens guien entre la Isabel i el Josep, ens fan baixar i pujar tocant l'armilla de flotació, ens controlen els nivells de l'aire, que tot estigui correcte. Cada dos per tres un OK amb la corresponent resposta amb un altre OK. Ens fan parar atenció a una petita cova plena de rogers ben vermells, i també a una espècie de llenguado, molt semblant, que sura sobre la sorra totalment mimetitzat amb el seu hàbitat. Un altre peix ensorrat del qual només s'aprecien els ulls i que no sé com es diu, jo no l'hagués vist mai si no me'l senyalen, i el Josep l'emprenya per la cua i el fa sortir volant... vull dir nedant.
Vam estar allà sota quasi una hora i aquesta hora també va volar. El "profe" em dóna una classe de com tornar a respirar si et cau o se't treu el broquet del regulador (amb regulador inclòs, és clar) tant si tens els pulmons plens d'aire com si els tens buits. Prova superada!
Com per les muntanyes i les valls, allà sota també hi ha brutícia, ens vam trobar una ampolla de vidre de cervesa, la vam recollir i a la tornada un dels companys de sotamar del Josep i la Isabel saluda allà sota i veu l'ampolla, obre la butxaca de la seva armilla i treu una altra deixalla, un got de plàstic perfecte per abocar una mica de la cervesa. La comunicació sense paraules, l'humor, la camaraderia, el ritme dels moviments, el gust salat de l'aigua, el so de la teva respiració, el pensament parat pel panorama que mires... uau!
Una cosa us he de dir als que, com jo, teniu vista cansada, les ulleres engrandeixen tot!!!!! Una sort per a mi!!!
OK i OK!!!
Preparades per a l'aventura!!!
a -15 msnm va arribar l'Eva! Jo no tant, a -7, hi havia un corrent molt fort i molt a prop de la platja, i a nosaltres no ens calia anar més lluny i posar-nos en perill pel cansament que suposaria nedar contra corrent.
Sota l'atenta mirada de la Isabel, companya de submarinisme i de vida del Josep, l'Eva va assajant.
Agafa't el nas, tanca la boca, i ara bufa fort! Clec a dins les oïdes i ja està. S'ha d'anar fent de tant en tant.
La Marta, darrere les ulleres, mira també atentament els preparatius previs a la immersió.
I mentre tant, Tossa de fons. A les del segon torn d'immersió ens toca esperar i fer alguna foto.
Au! Ja estem preparades!
Al cap d'una bona estona, de nou trepitjant la platja, cara de felicitat, empesa cap avall per l'ampolla d'aire i el cinturó de ploms, costa caminar després de volar sota l'aigua.
Falten les fotos d'entremig de l'anterior i aquesta, ja en tinc ganes de veure-les!!!
Bon aire!!!
