Quasi a tocar del cim del Mont Perdut trobem el Llac Gelat, quasi a 3.000 m d'altitud, i cap avall que ens quedava estona per tornar i poc dia.
No sé, últimament no estic gaire inspirada per escriure bé les sensacions, no brollen les paraules, serà la sequera contagiosa??? Us deixo les fotos d'un tros del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, molt sec, però que molt sec! Això sí, els records de les sensacions hi són, i el resum, com sempre, una experiència enriquidora pas a pas, que repetiria! Només us dic això!
diumenge, 19 d’agost del 2012
De Nerín a Goriz i al Llac Gelat
Etiquetes de comentaris:
Goriz,
MUNTANYA,
Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Què és pot dir del Canigó!!! Un poema de Jacint Verdaguer que es pot llegir i que es pot escoltar amb 125 veus, un cim que té una història...
-
Des del pàrquing d'un dels supermercats de Barbastro es perfila a l'horitzó el massís del Turbón de forma totalment identificable, a...
-
Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013 (per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada