dissabte, 17 de març del 2012

A la tercera... el Taga!!!

El Taga! Sí! Per la ruta que surt des de Sant Martí d'Ogassa!!! Tres anades m'ha costat, la primera fa més d'un any i la segona fa quinze dies, la meteorologia, poca broma amb ella.

Tota l'expedió dalt del cim del Taga. La Lucia, l'Anaïs, l'Àlex, l'Agustí, la Montserrat, la Zaida, el Jaume i jo. 

Aparquem darrera de l'església de Sant Martí d'Ogassa, del segle XI, mostra del romànic català.

Quina diferència de paisatge el d'ara fa 15 dies! Mireu:












I el camí cap el Taga el trobem unes passes més enllà, a l'esquerra.


Anem pujant, pas a pas, caminet amunt.
Passem per l'abeurador després de pujar uns 200 m de desnivell una mica empinats.

Al cap de no res hi ha la Font del Freixe, i continuem amunt.

Ja veiem la portella d'Ogassa. Com fa falta que plogui!!!

I ja hi som a la Portella! Ja ho veieu, se'ns obren les vistes a tot el Pirineu, aquesta amb el Puigmal al fons.
I un cop passada la tanca, veiem el cim, i també el pal senyalitzador a terra... Sort que no té pèrdua la ruta!!!

Sospesem si intentar posar-lo dret, però sense manya, sense eines, el que pesa, i amb el vent que fa, desistim ràpid ni tan sols de pensar-ho.
La creu realment es distingeix perfectament.
Vistes al nord.
El camí cap endavant: el Taga.
El camí cap endarrera: el Puig de Coma d'Olla i darrera el Puig Sestela.
Els companys ens esperen per fer l'últim tram plegats... jo ho us havia dit que sempre sóc l'última... oi?
Ja hi som!

I des del punt geodèsic es veu així avui tot el voltant (si passeu el ratolí per sobre veureu el 360º):



I comencem a tornar.
I aquí jo mateixa amb el Canigó al fons.





Unes vaques pasturant.

I de nou a l'església. Al cap de poc tornarem i ens farem una bona cervesa al bar que hi ha ara a l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, parlant de propers projectes, de properes rutes encara per fer... i recordant la primera d'anar al Taga, que la vaig intentar des de Pardines, i la tornaré a intentar, i si hi ha neu millor que millor.

Mireu quin cel vaig captar llavors:

I mireu també el pany de ferro romànic, perfectament conservat.















El mapa descriptiu, gentilesa del Jaume.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Renoi quina pena de Pirineu que tenim aquest hivern!
On és la neu? A hores d'ara hi hauriem de baixar esquiant gairebe fins Ribes des del Taga.
El que és bonic és el contrast d'aquesta herba esgrogueida amb el blau del cel; els deserts son bells, molt bells, tan com inhabitables.

Mari_a ha dit...

Sí, noi, sí. La neu...

Hores d'ara el que hi ha és risc d'incendis. En la poca estona que vam estar a dalt del cim, diria que vaig poder veure com es desfeia la neu del Canigó i tot!

Ramon ha dit...

Felicitats noia. Aquest ha costat, pero el camí ja està fet, i has arribat allà on volies. Salut i cames!

Mari_a ha dit...

Gràcies Ramon!

"Ojalá" fos tan fàcil arribar allà on vols més vegades!!! Encara que costés tres intentones... pagaria la pena!

Continuarem caminant!

El que més han anat mirant els últims 30 dies...