De l'Almadrava a la Cala Montjoi

Sempre ve de gust fer un camí de ronda al final de l'estiu i fer-se un banyet en alguna de les cales per les quals es passa, i així vam fer, des de l'Almadrava arribant fins a la Cala Montjoi pel GR92, capbussant-nos a la Cala Murtra i fent un  llarg descans a la Cala Montjoi abans de tornar i gaudir de nou del camí que bordeja la mar pujant i baixant de cala en cala.

Curiós el senyal! 

Aquí tenim la Font del Lledó, perquè està ben senyalitzada, sinó, impossible de trobar!

Un racó on estar-s'hi una bona estona, al costat mateix de la Font.

La Vall de Madriu

De refugi en refugi i camino perquè em toca.

Sabeu, la UNESCO va declarar la Vall de Madriu patrimoni mundial el 2004 per ser un paisatge cultural d'acord amb el criteri de "ser un exemple excepcional d'assentament humà tradicional, l'ús tradicional de la terra o de la mar, que és representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan s'ha tornat vulnerable per efectes de canvis irreversibles".

Jo no sé valorar si realment són irreversibles els canvis, que segurament, però sí sé que és un paratge que per visitar-lo qualsevol excusa és vàlida, bona i interessant, com la nostra, gaudir de dos dies de muntanya i de bona companyia, i com la del muntanyenc que ens vam trobar al refugi de l'Illa que estava fent el Camí de l'Óssa, si fa no fa el mateix recorregut que vam fer nosaltres, que ens va explicar que el seu perquè era que volia tenir la samarreta que donen, que l'any anterior no la va poder aconseguir i els seus amics sí.

Aquesta ruta que vam fer en dos dies passa per quatre refugis andorrans, tots lliures, uns 35 km caminats amb un desnivell positiu de més de 1.800 m per aquesta Vall i la vam fer...

...seguint els senyals, marques de camí...

... amb aigua pel voltant! Fonts, rius, pluja la primera tarda, estanys...

... amb paisatges que t'envolten, que en formes part, que mires, respires i olores...

...i captant què fa cadascú: recollir i passejar la brossa (la pròpia i la dels altres), riure, pujar parets... i fent fotos a detalls...

... mentre visualitzava, ja al final de la caminada, aquells xuxos farcits de crema i arrebossats de molt de sucre que hi havia al maleter.

Vaig fer més fotos, alguna que ensenya el cables dels telefèrics per sobre dels boscos al bell mig del cel... i més, però no trobareu cap de foto de les gàbies per a la brossa que s'encarreguen de recollir en helicòpter...