dissabte, 14 de gener del 2012

El Déu Dionís o el Déu Bacus. Rocs&Vins 2.0.

Diuen que el vi, pres de forma moderada, ens provoca una expressió sincera de sentiments...

Segons la mitologia grega, Dionís, el déu del vi, inspira bogeria i èxtasi. Fill de Zeus i de Sèmele, va ensenyar als homes a cultivar la vinya i a fabricar el vi. Dionís moria cada hivern i tornava a la vida a la primavera acompanyat dels fruits de la terra.

El déu Bacus, segons la mitologia romana, és el déu de l'exhuberància, la natura i, en especial, del vi i de la vinya i representa allò que diuen que provoca el vi: la manca de control i l’absència de la moralitat i la raó. Ah! I es pot encarnar en forma de ser i de cabra.


Rocs&Vins 2.0 és una enoruta que comporta la visita al celler Abadal, amb una explicació de la història de la família Roqueta, un tomb per les bodegues i un tast de vins Abadal. I després una passejada.

Ens fan una classe magistral de l'elaboració del vi, dels processos per aconseguir un tipus o un altre, de les barriques i la seva ubicació.

Recordo com olora allà on tenen emmagatzemat el vi ranci...



L'entorn i l'interior del mas Roqueta es presta a gaudir de la visita al món vinícola. Història del vi, del mas, de la família, de les orenetes... Us ho recomano.



Dins el mas trobem les barriques amb més història, en elles nomès trobarem vi ranci.







La resta del vi que produeixen, o bé no passa per barrica, o bé en aquestes barriques més noves i que es canvien més o menys cada 4 anys.
Tots el vins que vam olorar, airejar, contemplar el seu color i tastar!
La companyia, membres quasi tots de Rocs&Pics: el Ricard, la Inés, el Toni, el Tomàs, el Richard, la Susana, la Loli, el Sergi, i els que quasi no es veuen, el Jaume, la Concep i la Meritxell.

No els vaig notar gaire aquest efecte que provoca un cosum moderat del vi... potser tenia la visió ennuvolada jo.
Després de fer el tast i dinar a Avinyó, vam anar a estirar les cames una estona, una caminada pels voltants.
El Fussimanya!!! Això em van dir amb entusiasme, es veu que es menja molt i molt bé allà. I mitja volta.
Quan tornàvem, ens vam trobar unes petjades, recents, i el Tomàs buscava un pal... per si de cas.
El camí, fem que no s'acabi, per on sigui, i si no hi és, fora camí també si val.

dissabte, 7 de gener del 2012

Del Castell de Montesquiu al Castell de Besora

Primera sortida del 2012! La Isabel i jo no ens ho vam pensar gaire i ens vam apuntar a una proposta engrescadora del Jaume, per la descripció seria: "Excursió fàcil i amb poc desnivell (uns 300 m dels 700 als 1.000 m)Es pot visitar el Castell de Montesquiu. El de Besora està en molt mal estat, però es poden veure les restes de l'església romànica i parts de les defenses.Si el dia és clar i net gaudirem de bones vistes del Pirineu." Quedem a les 10:00 h a l'aparcament del Castell de Montesquiu, a poc a poc ens anem trobant tota la gent i formarem un grup de 17 persones de gent com jo, amb ganes de muntanya, i el Tai, el gos de la Lídia.

Foto de grup amb el Castell de Montesquiu al fons, ja ens hem presentat i comença la caminada!

Hem de trobar la primera font que marca l'itinerari.
I la trobem al costat d'aquesta bassa, alguns aprofiten per beure i per descansar una mica.

El Tai bevent aigua congelada, se sentia com trencava la fina capa de gel que cobria el basal, i ell tan feliç!
 Unes carbasses (sí sí! carbasses!) al marge del camí...
El Pedraforca a l'horitzó em fa recordar que no fa gaire hi vaig ser-hi allà dalt... l'última sortida del 2011.

Continuem el camí.
Ja hem arribat al Pla del Revell, on n'hi ha una masia abandonada.
Les vistes no ens defrauden.. al fons el perfil de les Agudes, el Turó de l'Home i, quasi imperceptible a la foto, el Tagamanent.
Cada vegada el tenim més a la vora el nostre objectiu, el Castell de Besora.




Un lloc idíl·lic... romàntic... planer...

Cal no despistar-se i anar cap el camí fàcil.



Si sumem, estem fent 11 km d'anada i tornada.
Camí fàcil i després collet, mina d'aigua, pollancre al costat d'una masia on n'hi ha dues basses...


 ... i cavalls...


...i quasi al final de la ziga-zaga el "monitor en cap" controla que tothom vagi cap al Castell, que cap ni un es despisti...

Et voilà! El Castell de Besora!!!
... la seva història...

... el que resta en peu...









Aquí tenim la "canalla" en rotllana, dinant, rient i xerrant en aquest marc incomparable, sense la pressió de la presència dels "monitors".

El Puigmal! entre d'altres...

 El Pedra, que torna a cridar-me els ulls.
Les "monitores".
I aquí la Isabel amb el "monitor en cap".

Després d'inspeccionar l'interior i els voltants del Castell, els "monitors" ens busquem un bon lloc assolellat per fer un mos i descansar contemplant el paisatge i també aprofitar per tancar els ulls sota el sol.
Just quan s'aixecava el campament ens van sobrevolar uns voltors i ens van regalar unes imatges majestuoses per damunt nostre amb el cel i el Sol com a fons.
Foto de grup just abans de començar el retorn, sí, ja toca anar tornant.

Tot el que és bo s'acaba, però ho farem durar una mica més prenent un "algu" en el bar més proper i allà sorgiran noves propostes que cal preparar.

Tot ha anat bé, la companyia, les muntanyes, el temps, ha estat un dia fantàstic i renovador d'energies. Hi ha una paraula que ho defineix millor...

"To be continued"


La 2a edició del mapa de la ruta elaborat pel Jaume

El que més han anat mirant els últims 30 dies...