El Déu Dionís o el Déu Bacus. Rocs&Vins 2.0.

Diuen que el vi, pres de forma moderada, ens provoca una expressió sincera de sentiments...

Segons la mitologia grega, Dionís, el déu del vi, inspira bogeria i èxtasi. Fill de Zeus i de Sèmele, va ensenyar als homes a cultivar la vinya i a fabricar el vi. Dionís moria cada hivern i tornava a la vida a la primavera acompanyat dels fruits de la terra.

El déu Bacus, segons la mitologia romana, és el déu de l'exhuberància, la natura i, en especial, del vi i de la vinya i representa allò que diuen que provoca el vi: la manca de control i l’absència de la moralitat i la raó. Ah! I es pot encarnar en forma de ser i de cabra.

Rocs&Vins 2.0 és una enoruta que comporta la visita al celler Abadal, amb una explicació de la història de la família Roqueta, un tomb per les bodegues i un tast de vins Abadal. I després una passejada.

Ens fan una classe magistral de l'elaboració del vi, dels processos per aconseguir un tipus o un altre, de les barriques i la seva ubicació.

Recordo com olora allà on tenen emmagatzemat el vi ranci...

L'entorn i l'interior del mas Roqueta es presta a gaudir de la visita al món vinícola. Història del vi, del mas, de la família, de les orenetes... Us ho recomano.

Dins el mas trobem les barriques amb més història, en elles nomès trobarem vi ranci.

La resta del vi que produeixen, o bé no passa per barrica, o bé en aquestes barriques més noves i que es canvien més o menys cada 4 anys.

Tots el vins que vam olorar, airejar, contemplar el seu color i tastar!

La companyia, membres quasi tots de Rocs&Pics: el Ricard, la Inés, el Toni, el Tomàs, el Richard, la Susana, la Loli, el Sergi, i els que quasi no es veuen, el Jaume, la Concep i la Meritxell.

No els vaig notar gaire aquest efecte que provoca un cosum moderat del vi... potser tenia la visió ennuvolada jo.

Després de fer el tast i dinar a Avinyó, vam anar a estirar les cames una estona, una caminada pels voltants.

El Fussimanya!!! Això em van dir amb entusiasme, es veu que es menja molt i molt bé allà. I mitja volta.

Quan tornàvem, ens vam trobar unes petjades, recents, i el Tomàs buscava un pal... per si de cas.

El camí, fem que no s'acabi, per on sigui, i si no hi és, fora camí també si val.