Galilea

Matí de diumenge, la Carmeta i jo vam fer un passeig per la Vall d'Ocón, pels voltants de Galilea.

I les seves quatre imatges:

Cassiopea... feia estona que havíem tornat!!! és clar! ja era la nit!

El Congost de Mont-rebei

Doncs sí, per fi, hem anat i l'hem fet, la Isabel i jo ja feia anys que ho parlàvem, però anys! eh! Molt abans d'aquesta venada meva per fer muntanya cada cop més arrelada en el meu cap. I just escollim el cap de setmana de l'onada de calor, però és que podíem comptar amb un cap de setmana llarg i aprofitem per anar amb més temps i així visitar uns amics a Vilanova de Meià, fer el Congost, admirar els estels al Centre d'Observació de l'Univers ...

Les aigües de la Noguera Ribagorçana tenien un cabal molt baix i l'embassament era molt buit. Sortim des de Corçà, des del pàrquing de La Pertusa. Aquest camí d'aproximació és més llarg que el que ve del Pont de Montanyana, la propera potser el farem per aquí i mirarem que el riu estigui més ple per poder admirar el mateix paratge d'una forma diferent, nova.

El lloc és impresionant, tot el camí està excavat a la roca i la verticalitat present en tot moment, vam gaudir de la caminada. La tornada es va fer molt dura per la calor, ja ens havien avisat, sort d'això anàvem ben proveïdes d'aigua, així i tot va pagar la pena. Un objectiu acomplert!!!

El Congost de Mont-rebei compta amb dos camins, el vell i el nou, també hi ha una cova, la Cova Colomera, que aquesta vegada no vam saber trobar, així que hem de tornar!

Aquí divisem per primer cop el camí excavat a la roca.
Isabel! Per fi el trepitjarem!

Part important de les sortides a la muntanya! Dinar, una mica de relax i un banyet a la Noguera Ribagorçana.

La Mola, nit de Lluna plena, i els Persèids que no es deixen veure...

... per un grup de lletraferits que ha pujat allà dalt, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obach, la nit en què es preveia l'observació més intensa de la pluja de meteors/llàgrimes de Sant Llorenç.

La pujada pel tram final del Camí del Monjos, des de l'última casa d'una urbanització de Matadepera, va començar que encara era de dia, quasi fins arribar dalt de tot. I dalt, sopar i xerrameca i observació del cel, un cel ennuvolat i il·luminat per la llum de la Lluna.

I alguna foto! No podien faltar les fotos!!!