En aquesta ruta m'acompanyava el Joan, aprenent de muntanyenc des de fa... bé, ni ho sé, 10... 15 anys??? Més??? I com a bon company de muntanya m'ha passat les seves fotos, les d'aquesta
mateixa sortida, i les paraules que em venen al cap amb elles van al costat de cada una d'elles.
Abans de començar a caminar, abans de penjar-te la motxilla, abans de guardar les claus del cotxe just després de tancar-lo, recorda que t'has de posar les botes, aquestes botes de les quals no pots prescindir si vols anar bé, si vols trepitjar amb seguretat sobre rocs, sobre terra, sobre aigua, sobre gespa, sobre tarteres i barrancs. No, no intentis d'anar amb sabatilles d'estar per casa...
La ruta comença al costat de la font que hi ha darrera del Santuari de Guayente, i puja, puja amunt amb constància.
Pel camí, una mica més endavant, després d'una font d'una aigua boníssima, unes maduixes i uns gerds.
Aquí,
aquí em faria un banyet... a la baixada potser.
Aquest ramat de bens creuaven el riu i feien unes fileres que em recordaven altres imatges, com les dels nyuns a l'Àfrica...
Seguim endavant, no ho sembla, però el camí segueix pujant de forma constant, pocs moments de recuperació de forces mentre caminem, així que parem, de tant en tant parem.
Idíl·lica! la imatge, la muntanya, la butllofa...
Idíl·lic! el reflex, el lloc, l'ibón, el relax...
Al dia següent. Allà, en el quart superior esquerra de la foto, les cabanes de Pardines i un ramat de bens en forma de Lluna creixent.
Aquí, en tota la part inferior de la imatge, rocs, roques, tartera, pendent...
Formes muntanyenques, la seva mateixa ombra les recorre una i una altra vegada. Tot és rodó, es torna rodó, cercles reals i imaginaris constants.
Pujem per aquest munt de pedres per inspeccionar com s'hi va cap a l'ibón de Bagueñola, que a la propera per aquesta zona hi anirem a fer nit.
Una roca més superada, nem per l'altra. I l'altra, i l'altra... una més.
Ara ja toca fer una baixada important, anar baixant per una pendent d'herba, xinoxano.
De cop i volta van començar a sobrevolar-nos uns quants individus alats, impresionava. Hi compto 13... potser no són tants.
Aquí es veu per on s'ha de pujar cap a l'Ibon aquest Bagueñola, i d'allà cap a qualsevol dels pics que l'envolten.
L'Aigüeta de la Bal, ara a l'esquerra, ara a la dreta, ara et trepitjo, ara bec de les teves aigües. Al final no vaig fer-me cap banyet, potser en un futur el faré. Allà estaran les seves aigües.
A recordar:
- Anar sempre preparada per a qualsevol incidència (encara que no pugui ser per dates) que puguem tenir les dones i així no haver d'anar a buscar una farmàcia a corre cuita ni haver d'esperar que l'obrin...
- Les botes, posa-te-les abans de tancar el cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada