Una sortideta per anar a dalt del Puigsacalm, la primera amb la gent del CAM de Parets (a veure si m'apunto a les altres que fan, me'n van parlar de la propera que preparen: el Posets (uf...)). La ruta que vam seguir la podeu veure aquí: Puigsacalm des del Coll de Bracons.
El dia ens va acompanyar, perfecte tot ell, ni fred, ni calor, un Sol que no ens va deixar en cap moment. Entre faigs i bona companyia, "alguna" que altra fotografia, la font Tornadissa, i sobretot sobretot, la presència estelar del meu germà, el Jordi, i l'Antònia Maria i l'altre Jordi (abans Jordi "petit"), el meu nebot.
Tots a dalt del cim:
I allà mateix, un muntanyenc amant del Puigsacalm tant ens va dir que anéssim al Puig dels Llops, que veuríem Sant Privat i Santa Magdalena, que des d'on érem no es podia veure, que només 10 minuts i ja hi seríem... doncs cap allà que vam anar, i quina raó tenia!
Goita el Puigsacalm al fons! Estem al Puig dels Llops el Jordi (que ja veieu que de petit no en té res de res) i jo.
Totalment recomanable apropar-s'hi!!!
I unes poques fotos, i uns pocs comentaris:
Aquí s'inicia la ruta, amb aquesta pujadeta per la roca.
I tot seguit fageda i faigs, arrels i branques nues de fulles.
Cap a la Font Tornadissa cal anar!
Ja hi hem arribat, a la font.
Aquesta és la pujada final al Puigsacalm. En cap moment de la ruta és pot veure el cim fins que no ets a dalt!
Part de "my family"!
Aquest és el Puig dels Llops! Nem!
Santa Magdalena, això és el Pla de Santa Magdalena.
I una mica més enllà del Puig dels Llops, els CAMeros amb la Vall d'en Bas als seus peus.
El Taga! Sí! Per la ruta que surt des de Sant Martí d'Ogassa!!! Tres anades m'ha costat, la primera fa més d'un any i la segona fa quinze dies, la meteorologia, poca broma amb ella.
Tota l'expedió dalt del cim del Taga. La Lucia, l'Anaïs, l'Àlex, l'Agustí, la Montserrat, la Zaida, el Jaume i jo.
Quina diferència de paisatge el d'ara fa 15 dies! Mireu:
I el camí cap el Taga el trobem unes passes més enllà, a l'esquerra.
Anem pujant, pas a pas, caminet amunt.
Passem per l'abeurador després de pujar uns 200 m de desnivell una mica empinats.
Al cap de no res hi ha la Font del Freixe, i continuem amunt.
Ja veiem la portella d'Ogassa. Com fa falta que plogui!!!
I ja hi som a la Portella! Ja ho veieu, se'ns obren les vistes a tot el Pirineu, aquesta amb el Puigmal al fons.
I un cop passada la tanca, veiem el cim, i també el pal senyalitzador a terra... Sort que no té pèrdua la ruta!!!
Sospesem si intentar posar-lo dret, però sense manya, sense eines, el que pesa, i amb el vent que fa, desistim ràpid ni tan sols de pensar-ho.
La creu realment es distingeix perfectament.
Vistes al nord.
El camí cap endavant: el Taga.
El camí cap endarrera: el Puig de Coma d'Olla i darrera el Puig Sestela.
Els companys ens esperen per fer l'últim tram plegats... jo ho us havia dit que sempre sóc l'última... oi?
Ja hi som!
I des del punt geodèsic es veu així avui tot el voltant (si passeu el ratolí per sobre veureu el 360º):
I comencem a tornar.
I aquí jo mateixa amb el Canigó al fons.
Unes vaques pasturant.
I de nou a l'església. Al cap de poc tornarem i ens farem una bona cervesa al bar que hi ha ara a l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, parlant de propers projectes, de properes rutes encara per fer... i recordant la primera d'anar al Taga, que la vaig intentar des de Pardines, i la tornaré a intentar, i si hi ha neu millor que millor.
Mireu quin cel vaig captar llavors:
I mireu també el pany de ferro romànic, perfectament conservat.
