a 0 msnm en caiac

Tot va començar amb una conversa sobre Muntanyes (què raru...) que va derivar, no sabria dir com, aquest destí és ben curiós, en proposta per anar a un curs d'iniciació de caiac de mar, per allò de veure què passa cap a l'altra direcció. L'organitzava Cota Zero (ei! el monitor molt bé! el recomano!!!), una empresa de Vilanova i la Geltrú i cap allà que m'apunto sense gaires dubtes.

Èrem tres alumnes, el Joan, l'Àngel i jo, i el monitor, el Fredi, i bé, aquesta iniciació consisteix en conceptes històrics, tècnics, de tècnica i de seguretat del caiac. Van ser unes 3 hores aprenent les parts del caiac, el material que utilitzaríem, la tècnica de palada primer en sec i a la platja i després ja a l'aigua, fer girar el caiac, retrocedir i avançar sense mirar la pala, sentint-la i mirant cap a la direcció on vols anar, i també un rescat assistit per un dels companys. El monitor ens va fer una exhibició d'esquimotatge, avisant-nos que hi ha cursos en què s'ensenya la tècnica... hummm queda aquell cuquet a l'estòmac de tornar-hi... No us ve a vosaltres de provar-ho?

Ara ja tinc les fotos que van fer els de Cota Zero, i les miro i les remiro i em ve el gust de l'aigua salada, el record emocionant de la concentració que has de tenir per sortir del caiac un cop t'has fet bolcar per fer la pràctica del rescat, allà sota es perd la noció de l'espai, has d'anar endavant, plegar el cos i estirar de la nansa de la "faldilla" cubrebanyeres, la sensació del lliscar sobre el mar amb l'autonomia que permet aquesta iniciació, admirar la costa, les mirades de complicitat amb els companys, el riure fluix de nervis quan toca fer l'impuls per rodar i enfonsar-te, contrari a la nostra natura... i més...

Aquí escoltant atentament les indicacions del Fredi, ja vestits amb la "faldilla" i l'armilla de flotabilitat. Ja havíem fet les palades en sec...

Acabant d'ajustar l'armilla...

Una mica d'aigua i esmorzant una mica abans d'endinsar-nos a la mar des de la Platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú.

A veure... el seient... el reposapeus... el reposagenolls... Com es fa? Ah! Sí! ja veig! Ara ja està tot ajustat!

 O potser no... Ara! Ara sí! Crec...

Aquí ja bolcada, recordant instruccions: caiac en forma de T amb el de l'Àngel, enfonsar la proa mentre ell aixeca la popa, buidar l'aigua, donar la volta, posar-los capiculats i agafar-me a la línea de vida del seu mentre ell subjecta fort tots dos caiacs per mantenir l'estabilitat, i tornar a seure lliscant per sobre del caiac amb el seu ajut.

RESCATADA!!!!

Un dissabte ple de sensacions i emocions... per recordar ja per sempre... Ara! La propera amunt, cap als 3.000 msnm i després, avall, cap als -8 msnm, a bussejar per segon cop en la meva història. Ja us diré...