Un capvespre a la Cala Morisca, les fotos parlen per sí soles!
És una Cala verge, lluny li queda qualsevol edificació a la vista, encara que el camí bordeja unes tanques de filferro d'una finca privada d'uns "rics del cagar" de Kazakhstan, al bell mig del Massís de Cadiretes... ???...
Amb un accès no gaire difícil... o potser sí, tot és relatiu, però molt millor si no vas amb xancles! Em vaig haver de quedar a la platja amb la Pilar mentre el Genís, l'Eva i la Marta pujaven per les roques i es posaven a pescar una estona.
diumenge, 26 d’agost del 2012
Cala Morisca, el capvespre.
Etiquetes de comentaris:
Cala Morisca,
Mar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Què és pot dir del Canigó!!! Un poema de Jacint Verdaguer que es pot llegir i que es pot escoltar amb 125 veus, un cim que té una història...
-
Des del pàrquing d'un dels supermercats de Barbastro es perfila a l'horitzó el massís del Turbón de forma totalment identificable, a...
-
Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013 (per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada