Des del pàrquing d'un dels supermercats de Barbastro es perfila a l'horitzó el massís del Turbón de forma totalment identificable, així com el del Cotiella, ara tot ben blanc. Al dia següent hi aniríem cap al Turbón, era la idea i així vam fer.
Vaig trobar que caminava entre l'hivern i la tardor, que l'una no havia marxat del tot i l'altre encara no acaba de ser-hi en la seva plenitud, amb les fotos m'entendreu potser, no gaires hi ha, vaig mirar molt més en directe aquest cop. Seguíem al Joan mentre l'Albert comptabilitzava i feia prediccions de les caigudes de cul, de les meves caigudes de cul!!!
Vam anar molt tranquil·lament pels camins que travessaven els boscos, la major part blancs de les primeres neus, però ja cap al final, el tros de tardor cobria de fulles seques allà on anàvem a posar els peus. Un passeig assoleiat, calmat i juganer, boles de neu i piruetes sobre el gel, i vam tornar d'hora cap a casa i tarda de sofà i òperes al caliu de la llenya.
Sabeu? Jo no ho sabia!!! Resulta ser que diuen que el nom ve de "turbar", i "turbar" també vol dir "embarrancar" i que diuen diuen!!! que en aquesta muntanya va embarrancar l'Arca de Noé!!!
dissabte, 29 de desembre del 2012
L'última del 12 pel massís del Turbón
Etiquetes de comentaris:
MUNTANYA,
Prepirineu,
Turbón
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Corria per allà el 31 d'agost de 2013, que l'Edu i jo vam fer cap cap al Puigllançada des de Castellar de n'Hug , una ruta comp...
-
Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013 (per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al ...
-
Sí, vam pujar el Puigmal d'Er seguint una ruta circular que vaig veure a la web de Senderisme i Teca . El Puigmal d'Er és el cim mé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada