Vaig trobar que caminava entre l'hivern i la tardor, que l'una no havia marxat del tot i l'altre encara no acaba de ser-hi en la seva plenitud, amb les fotos m'entendreu potser, no gaires hi ha, vaig mirar molt més en directe aquest cop. Seguíem al Joan mentre l'Albert comptabilitzava i feia prediccions de les caigudes de cul, de les meves caigudes de cul!!!
Vam anar molt tranquil·lament pels camins que travessaven els boscos, la major part blancs de les primeres neus, però ja cap al final, el tros de tardor cobria de fulles seques allà on anàvem a posar els peus. Un passeig assoleiat, calmat i juganer, boles de neu i piruetes sobre el gel, i vam tornar d'hora cap a casa i tarda de sofà i òperes al caliu de la llenya.
Sabeu? Jo no ho sabia!!! Resulta ser que diuen que el nom ve de "turbar", i "turbar" també vol dir "embarrancar" i que diuen diuen!!! que en aquesta muntanya va embarrancar l'Arca de Noé!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada