Escolteu aquesta, perquè sí, perquè
Feia dies, feia masses dies que no trepitjava Gallecs. Gallecs avui feia color de tardor, feia olor a terra humida, feia cel d'aquarel·la, feia perfil Montserrat, i el Montseny, i la Mola, feia moments de sentir només les meves pròpies passes, feia poc soroll a les bicis que m'avançaven, feia so als ocells de la nit, feia terra tou ple de fang i bassals, feia més foscor sota els plataners de la riera, feien companyia els gats sigil·losos que tombaven el cap i em miraven, feia llum la mitja lluna ja cap al final.
2 comentaris:
Bellíssim racó Gallecs.
Més Vallès hauria de ser així.
Podria ser-ho quasi tot.
Espero, desitjo i estic segur que arribarà el dia en que haurem de començar a enderrocar, recuperar i recomençar, amb la natura enlloc de contra la natura.
I aquest dia no està tan lluny... al final venerarem la "crisi" com a l'inici d'un món nou!
Encantada de la teva visita, Sergi!
Publica un comentari a l'entrada