diumenge, 9 de novembre del 2014
#9n
13 hores i pico pendent d'aquesta caixa, d'aquests sobres, del que hi ha a dins escrit, de la gent que els ha ficat, desprès de fer-hi creuetes. Sí, així 13 hores i pico. He vist plors d'emoció. He vist somriures. He sentit sospirs de "per fi". He vist com es feien foto al votar. M'han demanat que els hi fes. Sí. Sí. Així 13 hores i pico.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Què és pot dir del Canigó!!! Un poema de Jacint Verdaguer que es pot llegir i que es pot escoltar amb 125 veus, un cim que té una història...
-
Des del pàrquing d'un dels supermercats de Barbastro es perfila a l'horitzó el massís del Turbón de forma totalment identificable, a...
-
Va passar el 22 i el 23 de juny de 2013 (per sort, em deixen un ordinador de "prestao", gràcies filla!, que ja toca posar-me al ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada