Fora d'aquí! Ens deien els rètols de la tanca que envolta el cim d'aquesta muntanya artificial de 120 msnm. Quina barra!!!!!!!!!!! Un negoci il·legal de grafiteros és el que hi ha!!!
Però hi vam pujar fins on vam poder perquè han organitzat visites guiades i si no pagues no entres, però resulta que el propietari de la muntanya és David Lynch, que la va comprar per fer un centre de meditació (!!!???), però l'ajuntament de Berlín sembla que finalment no li va donar els permisos pertinents. La té una mica abandonada.
Aquesta Teufelsberg té història, el que més em fascina saber és que es va construir apilant les runes de després d'aquestes guerres perdudes del segle passat... Aquí expliquen alguna coseta més: clica. I més: torna a clicar.
Al cim, les restes d'una estació de comunicacions de la Guerra Freda.
Imatges del "negoci" que hi han muntat allà.
La cúpula, em vaig quedar amb les ganes de veure-la més a la vora.
Però vam fer el sostre de Berlín, sí! Jo el compto!
I Berlín és molt més que aquest turó. És, a més de cultura, museus, Curry 36, cervesa, música, actuacions, mur, història a dojo, migdiades als parcs, caminar i caminar, costat est i costat oest, gent de tot arreu, descoberta, descobertes, gaudiment..., és un "comença l'aventura"! Ja fa quasi un any que anem fent això del Carpe Diem cada dia, eh? Edu??? Demà el fa l'any!!!
Guaiteu les fotos!
dimecres, 13 d’agost del 2014
Teufelsberg. La Muntanya del Diable. Sostre de Berlín.
Etiquetes de comentaris:
Altres coses...,
Berlin,
MUNTANYA,
sensacions,
Teufelsberg
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Per Ordesa, l'estiu passat. Foto del Joan Ahir vaig escoltar a l'Horiginal la Laia Noguera com recitava aquest poema, em va ar...
-
Ighir-n-Taghourt, a 4.008 msnm!!! a la carena dels M'Goun, a l'Atles! celebrant els meus 50 anys. El vam pujar el 23 de juliol de 20...
-
Què és pot dir del Canigó!!! Un poema de Jacint Verdaguer que es pot llegir i que es pot escoltar amb 125 veus, un cim que té una història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada