L'Alt Atles!!! Primer 4mil!!!

Ighir-n-Taghourt, a 4.008 msnm!!! a la carena dels M'Goun, a l'Atles! celebrant els meus 50 anys. El vam pujar el 23 de juliol de 2014 amb l'Edu i el Brahim, el guia local.

L'Atles és... és... és gran. Enorme. Mireu darrera nostre, sembla emboirat, oi? No. Una atmosfera neta i transparent. És llunyania!!! Tot és molt lluny. Camines i camines, una vall i desprès una altra, i una altra... passes un coll a 3.400 msnm per tornar a baixar cap al refugi de Tarkedit per poder tornar a pujar a més de 4.000!!!

Ara fa temps, molt temps, que vam tornar del Marroc i miro les fotos i miro la memòria... Té, pastes, carreteres estretes i interminables per l'Atles, cascades, mules i burrus, Mirinda de taronja!!! L'Atles és un espectacle de muntanyes i Marràqueix un batibull de gent, encara que estàvem en ple ramadà (i diuen que no surt la gent fins al vespre...) i el guia no menja res, ni tan sols un glop d'aigua... Fa patir, però és la seva opció, sens dubte, i continuar treballant també... Però si hi haguéssim pensat...

En una terrassa a Esplugues van començar els plans... bé, realment va ser abans, els van començar a fer en un complot de la gent que m'estimo per fer-me feliç i regalar-me un trekking per llocs que mai hagués imaginat! Finalment vam escollir el M'Goun, ben aconsellats pel Xavi d'Infinitemotions, amic de l'Edu, que ens va organitzar absolutament tot amb molta simpatia, eficàcia i professionalitat.

Va caure una pluja tan forta que vam haver d'esperar més de quatre hores a l'aeroport de Girona, asseguts a terra i amb filosofia i bon humor, sobre tot quan va venir l'auxiliar de vol a la porta d'embarcament i, alçant els braços i fent girar les mans cap al cel, ens va informar que el nostre avió estava sobrevolant per allà dalt fent voltes esperant l'autorització per aterrar. Em ve al cap una actriu d'una peli dels 80... ;-)

I què més puc explicar... va costar pujar, molt, i això que quasi no portàvem pes, aquesta feina la feia la mula, però vam arribar allà dalt de quasi tot. Brahim em va agafar de la mà els últims metres cap al cim i en trepitjar-lo, abraçades i plors i alegria. Emocions a flor de pell!!!

Feia un vent molt fort i no ens podíem exposar a fer tota la carena, era perillós, així que el primer i cap avall. Vam començar a caminar a les 4 de la matinada i vam tornar al refugi sobre les 12 del migdia, dutxa i descans. Contemplació de l'entorn fins que es va fer fosc i a l'endemà santornemhi. Sol, calor, passa rere passa, camells, algun que altre senderista, sed... a l'arribar al riu festa de samarretes i barrets mullats!!! Gîte, descans i tornem a Marràqueix. Encara tenim dos dies. Hammam, cervesa a l'hotel (l'alcohol est interdit!), excursió a Essaouira i preparar-nos per tornar. 

Tot plegat unes experiències fantàstiques!!!

Aquí teniu unes quantes fotos!!!

a la tornada, una mica de trampa a sobre la mula ;-)

 

Quins records!!! Gràcies a tothom per aquest somni fet realitat!!!