"Al final megaexcursió a la Gallina Pelada. La carretera que havíem d'agafar fins al començament de la ruta, estava una mica gelada i no era plan d'arriscar amb el cotxe. Decidint a veure què fèiem, algú a dit.... mira aquest mapa, hi ha un camí que va de Saldes a les Palomeres! I com que al CAM ens agrada conèixer nous camins, doncs endavant!!! El camí molt ben marcat i amb unes vistes magnífiques del Pedraforca, fins i tot i posen photocalls :) Un cop a les Palomeres hem seguit fins a l'inici del Barranc de les Llobeteres. Lloc on hem tingut que calçar-nos els grampons. A mitja pujada hem girat a la dreta per un altre barranc que va directe al refugi, per escurçar la ruta ja que havíem sortit des de Saldes. (a tot el barranc hem tingut que obrir traça). Un cop al refugi, hem parat per fer un mos i cap amunt a afrontar l'última pujada. El dia d'avui ens deixava veure unes vistes espectaculars. I al final hem fet CIM!!! Gallina Pelada amb neu aaaaaaa la butxaca!!! Fotos fotos i més fotos i cap avall. Aquest cop pel camí de la font freda. Tot seguit les Palomeres. I altre cop camí fins a arribar a Saldes just quan es feia fosc. Total una "petita" excursió de 10h i +1300m. Per tan vull demanar disculpes ja que s'ha allargat més del compte, de l'excursió programada "Lo siento....no volverá a ocurrir" XD
Però crec que ha valgut la pena només pels llocs per on hem passat. Ja veureu les fotos quan les pengem.
Després d'un dia així a descansar força. Salut i muntanya companys!"
I jo li diria que no senti res! I per a quan la propera!!! M'ha costat "lo" meu fer aquest camí, però la gent del CAM de Parets fan costat i animen en tot moment, amb menció especial del Lluís, del Carlos i de l'Oriol. Els records van al galop dins el cervell, i diuen que qui dia passa, any empeny, però els dies que es passen així omplen els anys a vessar!!! Ara en fa tres, d'anys, que m'hi he ficat en aquesta afició i d'aquí "a l'infinit i més enllà"! Amb les hivernals incloses ja!
I ara les fotos, la majoria són del Carlos (alineades a la dreta), que jo no podia perdre temps desenfundant i enfundant la càmera... bé... alguna sí que n'he fet d'aquest cim aconseguit des del poble, tal com es feia als principis del muntanyisme. Mireu quin Pedraforca, quins camins, quins boscos, quins rocs, quins barrancs, quina neu, quins cels, quin Sol, quina Serra d'Ensija, quins muntanyencs i muntanyenques!!!
I per acabar, aquesta panoràmica des del cim de la Gallina Pelada (feu anar el ratolí a banda i banda):
2 comentaris:
Veig que no n'estava gaire de pelada la Gallina.
Força neu s'hi veu.
Des dels pobles prenen un altre caire les excursions, si mes no des de fons de vall, des de l'entorn secularment humanitzat a la salvatgia.
Sí, Sergi, poder gaudir d'aquest contrast, passar d'un entorn a l'altre fent un pas rere l'altre, enganxa. Per dir un "algu", el sol fet de respirar es converteix d'inconscient a observat i gaudit. Ja no dic el mirar!
Publica un comentari a l'entrada