dilluns, 7 de març del 2011

Lac des Bouillouses

O Estany de la Bullosa, com s'anomena en català, era el lloc escollit per anar-hi. La intenció era fer raquetes, però vam canviar d'opinió i no vam llogar un parell que ens faltava, així que anem sense. Cotxe aparcat, bastons nous a les mans, ens posem a caminar des del Pla dels Avellans fins al refugi.




















Pel camí ens trobem molts "bonjours" i educadament contestem "bonjour!..... bonjour!"






































Foto cedida per la Isabel


A l'arribar al "refu", una cerveseta  i una mica de menjar i comencem a vorejar el llac, però no gaire... neu fins els genolls i "novatas" que som, la decisió: anar tornant i admirar les vistes amb tranquil·litat.



Ens avisen, és perillós i, a més, està prohibit aventurar-se per sobre del llac quan està gelat. La veritat que és una temptació que no se m’acudiria... encara.


































































Doncs això: un dia amb força sol, de trepitjar neu, de bona companyia, de tranquil·litat i de bones vistes.

Què més es pot demanar!?

No! No m’ho digueu! Ja sé que de més coses sí que es poden demanar! (un tresmil?) Però ningú no aconseguirà que deixi de pensar que ha estat una sortida fantàstica!


Webcam de les Bouillouses

diumenge, 27 de febrer del 2011

Gallecs...

...era un petit poble amb alcalde, escola, església i carter quan, el 1971, l'Administració franquista va autoritzar l'expropiació de 1.741 hectàrees amb la intenció d'urbanitzar tot el terreny i construir una ciutat dormitori per a unes 130.000 persones. Arrel dels moviments populars que van sorgir es va aconseguir protegir el 50% de la superfície, en la resta es van construir polígons industrials. Gallecs té molta més història i els problemes són constants, sort de l'Associació de veïns de l'Espai Rural de Gallecs que sempre està alerta. Ara no fa gaire s'han parat unes obres innecessàries d'arranjament dels camins, en aquest cas, gràcies a la "crisi".

Situem-lo:


Hi camino sovint, per Gallecs. L'altre dia, al capvespre, es presentava com sempre amb el seu caràcter excepcional, envoltat de zones industrials, carreteres i nuclis de població, convertit però en un oasi de camps que canvien a cada estació, estava ennuvolat i bufava una mica el vent, així i tot, vaig fer unes poques fotos amb el mòbil dels camps, els ametllers i els plataners de la Riera del Caganell.







Santa Maria de Gallecs - s. XII
 

divendres, 11 de febrer del 2011

petits




















petit el floc de neu,
petit el cim més alt,
petit és el sol!

El que més han anat mirant els últims 30 dies...