Des de llavors...

he caminat amb bona companyia i amb aquestes botes, les noves, per Ainet de Cardós, camí del Certascan (que no, no vaig arribar a pujar) passant per les Bordes de Noarre fins l'estany de Noarre (crec), pel Massís del Cotiella, dormint al refugi d'Armenya, pel circ d'Armenya fins al Cotielleta, pel Tozal de Guara, per l'Estany de la Pera, pel Perafita, per Prats de Cadí, fins al Castanyer d'en Cuc, per la Val de Toran, i per quasi dalt del Taga.

Pals, crampons, raquetes, plumó... material de muntanya encara em falta, l'equipació a poc a poc i de cada sortida els records: unes llagues, uns cruiximents, unes fotografies, unes vivències molt personals...

Som petits a tot arreu, però allà, amunt de quasi tot, encara més, notes el vent a la cara que et fa tancar els ulls, però a contravent els ulls aconsegueixen mirar, veure, contemplar, admirar... no es poden fixar en un sol punt molta estona, van fent un recorregut de la vall al cel, del peus al zènit, d'est a oest, d'oest a est, pel nord i pel sud. La càmara m'ajudarà a recordar amb més realisme uns pocs instants dels molts que he mirat.