Sí, cap allà que vam anar, cap a Panticosa, les tres: la Isabel, la Sheila i jo, sense estar preparades per trepitjar la neu que hi havia 100 metres més amunt del Refugio Casa de Piedra, així que vam caminar tranquil·lament pel Camino de los forzados, en Escarrilla, vam visitar pobles, vam riure (molt), vam aprofitar el balneari durant tot un matí... i vam fer fotos:
Us esment especial al cuiner del Refugio Casa de Piedra per la seva atenció cap a nosaltres suggerint-nos i explicant-nos les millors rutes per poder fer senderisme sense haver de trepitjar neu: Gràcies!!!
I també per com cuina!!! Quins canalons!!! :D
Se m'ha acumulat molta feina (avui estem ja finals d'agost!!!), moltes entrades pendents tinc... així que aquí us deixo més fotos i continuo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que més han anat mirant els últims 30 dies...
-
Hi ha noms i noms, n'hi ha que sense trobar explicació em criden més l'atenció i busco informació de l'etimologia del mot. Matag...
-
Per Ordesa, l'estiu passat. Foto del Joan Ahir vaig escoltar a l'Horiginal la Laia Noguera com recitava aquest poema, em va ar...
-
Què és pot dir del Canigó!!! Un poema de Jacint Verdaguer que es pot llegir i que es pot escoltar amb 125 veus, un cim que té una història...
-
... al dia següent la volta a l'Estany de Banyoles, tot en companyia de components de RocsAndPics . Un bon cap de setmana! Vam seguir ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada