Últims dies de primavera i torno a les Bulloses, aquesta vegada l'objectiu és pujar al Carlit!
Ens instal·lem a Sallagosa i sopem mentre anem parlant de l'excursió i concretem l'hora de sortida cap al Carlit. A les 5:30 h em sona el despertador, sóc la primera que fa soroll, m'agrada tenir el temps de fer el café i prendre-me'l gaudint de la tranquilitat de començar bé el dia.
Arribem a l'Estany de la Bullosa en cotxe i comencem a caminar direcció al Carlit, la pujada és força suau, i l'entorn és maco, molt maco, el camí està molt ben marcat.
Anem seguint les fites i els senyals, vorejant els llacs i mirant el perfil d'aquestes muntanyes del Pirineu Oriental i no triga a arribar el moment en què es veu el cim del Carlit, sembla a tocar, però queden més de dues hores de caminar... Passem per geleres i el pendent canvia totalment, l'últim tram fa força pujada en pocs metres i cal anar agafant-se bé a les pedres i vigilar on es posen els peus.
No fa ni un any que em moc per l'alta muntanya, i sempre he tingut la sort de comptar amb la gran paciència dels companys muntanyencs que m'esperen, m'ensenyen i m'ajuden. En aquesta pujada al Carlit ha estat sobretot el Guillem qui m'ha ajudat amb les seves indicacions i paraules d'ànim, no ho hagués aconseguit sinó, i mireu! A dalt del Carlit! (Aquestes fotos són del Guillem i de l'Eva, gràcies muntanyencs!)
El dia següent el prenem de relax, hi ha mercat al poble i venen un formatge boníssim, unes melmelades caseres amb combinacions increibles: de pinya i coco; de pruna, maduixa i gerd i una de ceba també me'n compro.
 |
| La María, l'Eva, l'Edu i el Guillem! i jo a la dreta del tot... |
Ja de tornada, aprofitem que fa un dia assoleiat i decidim fer una passejada pels prats de la Vall de Toses, entre vaques i cavalls i ginesta...
I ja, de tornada a casa, més records, més emocions i més sensacions en el meu haver ja per sempre. I el xoriço de León, la xocolata negre, la moixama de Cartagena, les anxoves de l'Escala, el vi del Somontano, les cireres de Martorelles, el pa sense gluten, etc.
I com diu l'Eva: "Amor, salut i peles!!!!! (la muntanya sempre hi és)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada