Tres mesos més tard us puc comunicar que sóc resistent! La foto de l'arribada amb els companys:
Quins companys! Les meves més sinceres felicitacions a tots i cadascun d'ells i elles! A ells els vam perdre de vista molt ràpid, i nosaltres quatre, l'Alexandra, la Marga, l'Alba i jo, vam fer la Marxa juntes en 11 hores.
La foto de grup de la sortida, al voltant de les 7 del matí. L'abans del desprès:
Se sortia de Cervera, i el que teniem pel davant:
"L'itinerari escollit té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1200 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit. És a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l'Aranyó, Montcortès, Castellnou d'Oluges entre altres."
El principi de la Marxa. Aquesta fotografia moguda em recorda a Monnet... paisatge de la Segarra acolorit per totes elles, les 2.700 persones inscrites.
Les CAMinadores, companyes estupendes!
A l'horitzó, l'Aranyó, el primer del castells de la Segarra del recorregut.
Ens sobrevolaven uns paramotors que anaven filmant la prova. Podeu veure el muntatge si cliqueu aquí.
Just passat el primer control arribem a l'Aranyó i al primer avituallament.
Magnífic el paisatge!
El següent castell, el de les Pallargues! Només falten 35 km!
A l'entrada a Florejachs, ens desitgen "Bona cursa!!"
Continuem la caminada, en dirigim cap a Guissona, allà ens espera brou de la iaia, un entrepà de botifarra, fruita trossejada i pastes, i vi, aigua, sucs i refrescos, te, cafè i, fins i tot, licors!
Ens faltava mitja hora per arribar en la foto de dalt, prova quasi superada! Vam entrar a Cervera amb un esperit de guerreres refermant el pas, i a l'última recta els companys ens esperaven, ens van aplaudir i felicitar, i vam fer aquells metres corrent i tot. La satisfacció era gran, l'orgull enorme, les cames anaven soles, no sé ben bé com arribaven les ordres del cervell a les cames, però encara funcionaven.
I l'Eva i la Marta em van venir a buscar, em feia molta il·lusió pensar que hi serien allà al final de la prova esperant-me i hi pensava de tant en tant, i això també anima a continuar, encara que en cap moment vaig pensar en parar, realment sóc més resistent del que em creia durant un parell o tres de setmanes abans.
Eps! Diploma i tot!!! :D
Mireu, ha passat una setmana i dos dies, i em dol netejar la pols de la Segarra de les sabatilles... me les poso sense espolsar-les... tard o d'hora ho hauré de fer, les hauré de netejar. Però em resisteixo a "fer dissabte" encara...
2 comentaris:
En aquesta ocasió la crònica supera amb molt les fotografies (i això és, molt, molt difícil). Fecilitats!!! per tot, però especialment per tenir el cap i les cames (per aquest ordre) per acabar la marxa.
Carlos
Gràcies Carlos! No sé què més dir...
Publica un comentari a l'entrada