dissabte, 2 de juliol del 2011

El Canigó

Què és pot dir del Canigó!!! Un poema de Jacint Verdaguer que es pot llegir i que es pot escoltar amb 125 veus, un cim que té una història, que durant una època es va considerar el més alt dels Pirineus, del primer que el va pujar es diu que va ser Pere III de Catalunya-Aragó en el segle XIII, però també es diu que no va passar del refugi de Balaig... Podeu contemplar-lo en directe a través de la webcam i, si voleu i sabeu francès, he trobat un núm. especial de la revista L'Accent Catalan: "Canigo, sacrée Montagne !" (segur que amb una visió francesa que no sé si compartiré gaire).

Per a mi ara mateix és l'últim cim que he pujat, teníem previst dormir a prop del refugi Aragó dissabte i llevar-nos d'hora i cap amunt, però les previsions metereològiques ens van fer canviar els plans. Divendres a les 10 del vespre decidim sortir a les 4 de la matinada cap a Vernet les Bains, d'allà fins el Refugi de Marialles i començar a caminar, pujar i baixar, i tornar el mateix dia.

I ho vam fer!


Després de 4 hores de cotxe, vam arribar al Refugi de Marialles, aparquem, ens calcem les botes i a caminar. La Montse, el Jesús i el Joan tiren molt més que jo, però la paciència és una característica que he tingut la sort de trobar en el món muntanyenc, i no té preu!

I els documents gràfics de la caminada:


Era d'hora, el Sol estava una mica més amunt dels nostres ulls i els seus rajos es colaven entre els arbres.
Foto del Joan

Una parada en el Refugi Aragó que, com es pot veure, està tancat per perill d'esfondrament.

Qui diria que aquesta paret del Refugi Aragó és inestable??? Vigileu!!!

Aquests arbres són com escultures, sempre em criden l'atenció, el gris i les formes destaquen de l'entorn, encara que n'estigui ple. Vaig conéixer un escultor de la fusta que deia que quan veia un tronc sec ja sabia què havia de fer amb ell i quina forma li acabaria donant, es diu Amahigueré Dolo, i que, sobretot, per esculpir-la havia d'estar ben morta aquesta fusta.














Mireu a l'esquerra!!! Ja es veu el Canigó!!!
Foto del Joan

Foto del Joan

I en aquest punt, mirant enrere, el Plans de Cadí i el Bastiments allà, al fons.



Foto del Joan



Hi havia cua per pujar per la xemeneia, uns baixaven, uns altres pujaven...
Més foto del Joan

Foto del Joan
































Aquest racó no el vaig veure... llàstima!
Foto del Joan

Ja a dalt! I un munt de gent que ha tingut la mateixa idea...
Uns escaladors a la paret del davant. Impressionen...

I aquí, als nostres peus, les restes de la Flama del Canigó.
El Gendarme... vigila nit i dia.

I aquí la Bretxa Durier...



Refem el camí, ja tornem, mira la creu allà dalt què petita sembla des d'aquí.

El Refugi Aragó de nou.
I aquí tornem a travessar el Riu Cadí.


Al final del camí miro enrere i hi veig el principi d'aquest mateix matí, fa unes 9 hores que vam començar en aquest mateix punt.




































Ja! El cotxe és aquí mateix, segueixo fent alguna foto mirant enrere, el Canigó a 4 hores 30 minuts, 9 hores hem trigat, 19 km hem caminat, i ens esperen 4 hores de cotxe de tornada... A la primera àrea de servei de Catalunya pararem i farem un beure... però això ja no us diré si ho vam fer o no, només ho sabem qui vam anar, els companys muntanyecs del Canigó: la Montse, el Jesús, el Joan i jo... oi que sí, noia i nois? ;-)

El que més han anat mirant els últims 30 dies...