 |
| El Casco vist des de la Bretxa de Roland |
14 de juliol de 2011. Carreguem motxilles, botes i menjar. Cotxe i direcció a Ainsa, Torla i San Nicolás de Bujaruelo amb el seu pont romànic del segle XIII sobre el riu Ara, allà és just on comença l’excursió. Ens queda caminar fins el port de Bujaruelo seguint més o menys el traçat de les torres elèctriques, i allà continuar cap a Sarradets, dormir i ben d’hora al matí posar-nos en marxa cap al Casco de Marboré passant per la Bretxa de Roland i pel coll dels Sarrios. 1.700 m de desnivell si fa no fa.
Després de fer un picnic típic de truita de patates, amanida de tomàquet i unes cerveses que han arribat ben fresques, travessem el pont ja carregats amb les motxilles. Hem deixat en el cotxe més de la meitat del menjar per no portar tant de pes, la veritat que no ens va faltar de res durant l’excursió, vam fer bé de no carregar de més, i més comptant que el Joan es va passar tota la caminada recollint i carregant les deixalles que els “queien” als altres.
El primer tram no deixa veure gaire l’horitzó, anem pel mig d’un bosc... fins que el paisatge s’obre davant nostre, les torres elèctriques i una muntanyeta amb una catifa de flors grogues que capta la meva atenció, ah! i tenim alguna que altra marmota fins el port de Bujaruelo, pas a pas, comencen a caure quatre gotes, fem una parada per tal de valorar si plantem la tenda o si hi ha la probabilitat de que només sigui això, quatre gotes. Ens refugiem una estona contra una pedra i per sort para de ploure. Ara caminem entre la boira, “xubasquero” posat i motxilles protegides contra la pluja, no es veu gairebé res, però el guia segueix el camí sense problemes i arribem a la cascada. Allà tenim l’ajuda d’unes cadenes que hi ha instal·lades per salvar aquest pas sobretot quan l’aigua està congelada, per a mi, que no m’ho esperava, és tota una aventureta amb una mica de remullada inclosa, molt divertit, tenia el riure fluix de l’emoció!
 |
 |
| Aquí es mig veu una marmota! |
La boira ens envolta quan el Joan em diu “a veure si veus ara el Refugi de Sarradets!” Ostres! Alço la vista i si és un llop em menja.
Sabem que la Bretxa és omnipresent, però res, no es veu res de res. Plantem la tenda al costat del Refugi, hi ha una mena de terrasses amb murets de pedra per protegir als que acampen. Ja instal·lats sopem i a dormir. Una nit fresca i amb la humitat de la boira dins el cos no acompanya per descansar, però és el despertador qui ens desperta a les 6 en punt!
Quina meravella! La Bretxa és allà, il·luminada pels primers rajos del sol, és màgica, no la puc deixar de mirar, la llegenda diu que la Bretxa la va obrir el cavaller Roland, nebot de Carlemany, mentre intentava destruir la seva espasa Durandal colpint-la contra la roca al final de la batalla de Roncesvalls contra els sarraïns...
Esmorzem, desmuntem i preparem la meitat dels trastos en una motxilla que podem deixar en el refugi i recollir-la a la baixada. Ara cap a la Bretxa, al ser tan d’hora, la neu està congelada i ens calcem els grampons per travessar la gelera que hi ha fins arribar a dalt.
Un cop travessada la Bretxa anem cap a l’esquerra, cap al coll dels Sarrios, allà, a mig camí, hi ha una cavitat preparada i protegida on hagués estat impressionant fer bivac, bé, ara ja ho sabem per a la propera! Arribem al pas dels Sarrios, una cadena fa que el seu pas sigui més segur, així i tot, amb neu deu ser complicat pel perill de relliscar, en aquesta època en què la roca està nua, les botes s’agafen bé, i la rapidesa en passar-lo depèn de la perícia de cada un... Tota una experiència!!!
Ara toca anar pujant, tarteres, pedres, roques, sol, vistes impressionants, unes grimpades...
I ja som a dalt! El Casco de Marboré! 3.006 msnm! Vistes del Circ de Gavarnie, el Mont Perdut, els Astazus, la Torre i el Marboré i un muntanyenc francès ens fa la foto del cim.
 |
La tornada: el pas dels Sarrios, la Bretxa de Roland, una cua de gent, el Refugi de Sarradets, la cascada, les torres elèctriques, ovelles de color blau, una altra marmota, camí de baixada, el riu Ara. Cerveseta i cap a casa.
El Casco de Marboré, de 3.006 msnm, ha estat el primer tresmil que he pujat, un dels propòsits d'any nou complert! Si mal no recordo, és el primer dels propòsits d'any nou que aconsegueixo acomplir de tota la meva vida, bàsicament perquè mai m'havia pres amb serietat aquesta “tradició” i no n’havia fet cap any de propòsits d'any nou. I una mica sí que m'està agafant aquesta fal·lera muntanyenca de fer cims, hi ha comptabilitzats més de 220 tresmils en els Pirineus... Uf! Quina feinada!!!
 |
 |
| Una munió de gent... |
Les fotos que surto jo són del Joan, les que surt el Joan són meves i la resta bareja de tots dos. Hi ha també un mini documental del pas dels Sarrios, el director, càmera, realitzador i productor és el Joan, i també el narrador. La música és una cançó que es titula Gallecs, del grup Fora d'Hores, ja desfet, en el qual el guitarrista era el meu fill. El "muntatge" meu:
Mollet del Vallès, 24 de juliol de 2011 recordant el 14 i el 15 passats.
Maria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada