Vam sortir des de l'Hospitalet prés d'Andorre tub amunt fins que el vam deixar a l'esquerra passant per sota i vam seguir el GR fins a la pujada a la Tossa de Pedourres. Prou feina vaig tenir en aquesta... bé, durant tot el camí, però més en aquesta última pujada familiaritzant-me amb l'ascensió i després amb la baixada amb grampons, així que els companys van arribar a la Tossa i de tornada em van recollir i cap avall, que es veien els canvis climàtics anunciats molt a prop, allà pel cel.
He aprés una mica més a caminar, a caminar sobre neu pendent amunt i pendent avall, els companys atents m'anaven instruint de com posar els peus, la tècnica que tanta falta em fa! Poc a poc, sóc del moviment "slow" sense haver-lo escollit conscientment, anava fent una passa darrera l'altra, alguna foto que altra i la mescla de bona, molt bona companyia, neus, vistes, aigües gelades amb formes capritxoses i també en moviment, menys fred del que havia imaginat, sensació d'anar superant les limitacions del no saber, restes de l'incendi de l'estiu passat, reflexos daurats dels cims il·luminats pel sol als rierols, matinar molt i arribar tard a casa, trobar esperant-me una cocacola molt freda amb un tall de truita de patates i pa amb tomàquet a la tornada a la furgo... tota aquesta mescla em durarà mínim una setmana dins el cap com si encara hi fos allà.
Hi ha alguna foto més, poques però alguna més sí que hi ha pitjant aquí.
UAU! QUIN DIA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada