Objectiu: caminar des de casa seva fins a veure el mar! Cantant cançons infantils, xerrant, fent alguna que altra foto, jugant a "caçar" i escapar-se de ser "caçat"... i al "veo veo" fins anar i tornar del Turó d'en Galzeran, una mica més de 10 km vam fer!
La Maria! Mita-la ella pels boscos de Martorelles!!!
Entre vinyes i ...
... galls. L'està mirant, ella a ell i ell a ella!
Aquí l'Arnau i el Josep l'han "caçada" a la Maria després de córrer darrera d'ella una estoneta.
I el Mar! Per fi el veiem com quasi es confon amb el cel, com bé va apreciar l'Andrea.
La torre de guaita que hi ha al Turó d'en Galzeran, i la papallona aquesta de la dreta de la torre no la vaig veure fins que no vaig mirar les fotos, tota ella vermella i voladora.
Va donar molt de joc la lupa!
El sol baix de l'hivern, que ben d'hora es posa encara, fa que es dibuixin a terra ombres allargassades ja a la tornada i la Maria que s'hi fixa i em diu "quins peus més grans que tenim!"
Però no tenim pressa i, ja posats, unes passes més amunt i ens acostem al dolmen de Castellruf.
I ja sí, de tornada a casa, a esperar que es faci l'hora d'anar a dormir després d'haver saludat al reis Mags de l'Orient, que van passar per Martorelles portant la clau màgica que obre totes les cases a les mans!
A mi el regal del dia de Reis ja me l'havien donat: aquest passeig des de Martorelles obre la caixa per omplir de caminades des allà i amb ells. En farem un bon munt!
Hi ha més fotos aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada