L'abans: proposta del CAM per anar a la Tossa Plana de Lles, miro la ruta, l'estudio, llegeixo ressenyes i demano opinions i potser sí que ho puc aconseguir! M'apunto! Arriba el dia i sortim que plou a Parets, arribem a Guardiola de Berguedà i els companys que estaven al refugi de Cap del Rec ens diuen que ha nevat, que la pista està malament, que bufa fort el vent, així que es canvien els plans i anem cap a Grèixer per fer el Penyes Altes del Moixeró des d'allà...
 |
| De dreta a esquerra: Lluís, Miquel, Enrique, Xavier, Jordi, Carlos, Tatsiana, Marga, jo i Francesc. Ole CAM! |
El durant: sortim des de Grèixer i comencem a pujar, de cop i volta la sortida ha augmentat el desnivell considerablement, però som-hi! A veure fins on sóc capaç d'arribar! Tot Grèixer té una capa de neu recent estrenada, és un lloc idíl·lic! Ens dirigim cap a la Canal de la Serp pujant pel bosc enfarinat, a la nostra dreta ens protegeixen del vent unes parets impressionants on hi ha molts nius de trencalossos i en veiem un quan ens sobrevola. La nostra vista abasta un paisatge de pics nevats, de crestes punxegudes, veiem com corren els núvols pel cel, com vola la neu dels cims. Per allà dalt i per l'altra banda bufa fort, molt fort el vent! De pujada pacientment els companys em van esperant de tant en tant, i el Carlos i el Miquel, que els tinc a la vora, em donen classes pràctiques per utilitzar els pals d'una forma que no s'hagi de pensar tant (merci de nou!). Arribem fins on pràcticament es pot veure el Coll de Raset, cada vegada hi ha més neu en el camí, i allà decideixo baixar, no tinc temps de fer el Penyes si vull sopar a casa!!! La Marga es torna amb mi i la resta continuen cap amunt, cap al Penyes Altes, a que la neu els cobreixi fins als malucs i a que el vent els despentini de valent! El sentim el vent a les copes del bosc mentre anem baixant, és com música que ens acompanya, i veiem que ja quasi no queda rastre de la neu que havíem trepitjat de pujada.
El després: com dir-ho... Genial! La Marga decideix preparar uns fantàstics macarrons i una mica d'aperitiu per a quan tornin els companys, li faig de pinxe mentre degustem unes cerveses al sol que no trigarà a amagar-se, només això, amargar-se darrera les muntanyes, els companys tornen del Penyes i dinar, xerrameca, cafè... i cap a casa. Diria feliçment, però quasi, recordem el petit incident que ha tingut un company amb el cotxe i la febre d'un altre que els ha fet tornar cap a casa abans d'hora.
I ara alguna foto:
I aquí la resta:
2 comentaris:
Es que ja ho deien que faria un vent de mil dimonis...
I amb el vent no solen equivocar-se.
Ben fet de tornar enrera al punt; per que patir quan tan es pot gaudir del bosc preciós, com es veu a les teves imatges.
Sí, Sergi, el bosc, el camí serpentejant, les parets protectores, el vol del trecalòs i, sobretot, la companyia estupenda, com quan surto amb vosaltres!
Ja tinc ganes de mirar fotos i de llegir la teva propera entrada, que algú m'ha dit que anàveu a la Tossa...
Publica un comentari a l'entrada